Els girs en el discurs del PP sobre massificació turística

PalmaEl PP ha fet un viatge d’anada i tornada en el seu discurs sobre saturació turística. La fotografia de Marga Prohens, el 2018, sostenint una pancarta que deia ‘We love tourism’ va córrer com la pólvora en alguns xats de WhatsApp al maig del 2024, quan va fer un canvi de to. En aquell moment, la presidenta va prometre grans mesures contra la saturació. Però un any i mig després, torna sobre les seves passes i es limita a reivindicar la gestió dels fluxos amb modificacions puntuals i afavorir la desestacionalització. Així ha evolucionat el discurs dels populars sobre turisme.

L’aposta pel creixement

Fent una rialla per als fotògrafs rere el lema en anglès ‘Estimam el turisme’, la plana major del PP va proclamar el seu afecte per les onades de viatgers que arriben cada any a les Illes: 16,6 milions aquell 2018. Perquè quedàs “clar que aquesta societat està a favor que continuï venint el turisme”, a més, el partit va presentar una bateria de mocions al respecte a totes les escales institucionals.

El partit va mantenir aquesta opinió durant la següent legislatura. “Creixement sostenible” era la recepta dels populars, hi insistien els seus dirigents. El 2022, Prohens –ja com a líder del PP– va anunciar que tan bon punt arribàs al poder derogaria la Llei de turisme del Pacte. “Deim no al socialisme, no a l’intervencionisme i no a la imposició”, va assegurar, com va recollir Última Hora. Si el sector havia de millorar, va dir, havia de ser “des de la llibertat”. També va apuntalar el que seria una de les seves apostes com a presidenta: la necessitat de combatre el lloguer turístic il·legal.

Els populars també varen esbossar la seva pròpia llei turística, que garantia mantenir actives les 90.000 places de lloguer turístic en risc pels límits establerts a través de la Llei del Pacte. “Donarem suport al lloguer turístic, que reparteix la riquesa a moltes famílies de les Illes”, va dir el diputat Sebastià Sagreras. Encara no ha derogat la llei, però el 2025 el Govern la va modificar per blindar definitivament aquestes places. També va prohibir les noves places en habitatges plurifamiliars, en contra de les crítiques que Prohens havia fet en anys anteriors a l’intervencionisme de l’esquerra.

Gir davant la queixa ciutadana

Així, la paraula ‘límits’ amb relació al turisme no s’instal·la en el discurs de la presidenta fins al 2023. El PP es va veure empès a modificar la seva posició històrica, favorable al creixement, per respondre al creixent descontentament ciutadà. Les grans protestes antimassificació del 2024 varen tenir com a precedent una concentració davant la seu del Govern al setembre del 2022, mesos abans de les eleccions. Ja en campanya electoral, Prohens va començar a matisar les seves declaracions. I en el discurs d’investidura, tot i comprometre’s a “aturar el camí cap al decreixement”, també va advertir que “no es pot créixer sense límit”. Però allà on es va fer més evident el canvi de to del PP no va ser en els discursos, sinó en les crítiques a l’esquerra. Si en el passat l’acusava d’atacar el turisme, aquesta legislatura el PP ha fet tot el contrari: li ha atribuït el creixement del sector. “El bagatge del PSIB durant vuit anys va ser autoritzar 115.000 places turístiques”, va etzibar el vicepresident primer, Antoni Costa, en el darrer ple, una acusació que el PP fa de manera recurrent al Parlament.

El cop de volant definitiu de Prohens, però, no va arribar fins al maig del 2024. Tement que la crispació social la posàs contra les cordes, la presidenta va apujar el to contra el turisme de masses. “El primer que em correspon fer és escoltar un malestar social creixent (...) que expressa un clam compartit que el nostre model ja no pot créixer més en volum, que les nostres illes ja han arribat al seu límit, que passar de gairebé 18 milions de visitants a poder arribar a 20 milions no és sostenible. Per això hem de parlar (...) de límits, hem de parlar de contenció”, va assegurar el 20 de juny del 2024. Un mes després, 50.000 persones clamaven a Palma contra el turisme massiu. En les setmanes posteriors, malgrat les pressions de la patronal –especialment dels hotelers– el Govern va desplegar grans anuncis: una pujada de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), un impost als cotxes de lloguer i un increment del cànon de l’aigua als grans tenidors. També va posar en marxa el Pacte per la sostenibilitat, un instrument per vehicular aquestes propostes. En aquest moment, el PP balear es va distanciar, fins i tot, del discurs del seu propi partit a escala estatal. Però els partits d’esquerres i nombroses entitats socials es varen desmarcar del Pacte, que consideraven una cortina de fum per ajornar decisions.

La reculada abans de l’estiu

Si el 2024 unes 50.000 persones –segons els organitzadors– es manifestaren contra la massificació, el 2025 en foren 30.000. A poc a poc –amb la influència de Vox–, el debat social es va anar desplaçant cap a altres qüestions, com la immigració irregular. En paral·lel, el PP s’ha anat distanciant de les seves mesures més contundents. Ho ha fet, tal com va explicar el Govern, basant-se en les dades que indiquen que s’ha avançat en la “desestacionalització” i els índexs de pressió humana han disminuït. “Anam en bona direcció, i potser no és tan necessari aplicar mesures extraordinàries”, va explicar el vicepresident primer, Antoni Costa. Encara que el 2025 hi va tornar a haver un rècord d’arribades, amb 19 milions de turistes. Dos anys després del cop de timó de l’Executiu, cap dels seus grans anuncis s’han aprovat ni està previst que tirin endavant, com va avançar l’ARABalears. En canvi, sí que s’han duit a terme propostes més moderades que Prohens havia defensat en el passat, que implicaven la contenció puntual de fluxos, la lluita contra el lloguer turístic il·legal i la promoció de la desestacionalització. A les portes de la darrera temporada de la legislatura, el PP desfà el camí iniciat al maig del 2024 i recupera el lema enarborat aquell estiu del 2018 des de les escales de la Seu de Palma: ‘We love tourism’.