UNA MONADA

La yenka

Quina setmana, amb la senyora Cospedal enclaveguerada, i amb el moc del còmic…

Però res comparable amb la famosa ‘yenka’ bancària del Tribunal Suprem (Nota per a ‘millennials’: ‘La yenka’ va ser la cançó del llunyà estiu del 1965, tenia coreografia i la cantaven dos guapets anomenats Johnny & Charley. La lletra deia una cosa com “izquierda, izquierda, derecha, derecha, delante, detrás, un, dos, tres…”).

Com afegint-se al ball, molts de pares de la pàtria que sempre s’havien omplit la boca del respecte a les decisions judicials han descobert que és possible, i a vegades sembla que toca, criticar-les. Tampoc no passa res, també la Constitució és sagrada, però quan la senyora Merkel va xiular, tot varen ser carreres per modificar-la.

De resultes de tot plegat, el senyor Sánchez ha anunciat un canvi legislatiu urgent per a tornar a capgirar les coses i que a la fi siguin els bancs que paguin l’impost d’actes jurídics documentats. Com que ja veu que la cosa dels pressuposts està encallada i el xou de la mòmia del Valle quasi se li ha girat en contra… Ja veurem com acabarà tot, no fos cosa que haguéssim de recordar Cervantes, aquell vers famós: “Fuese y no hubo nada”.

Entretenguts amb tot això, no ha importat fixar-se gaire en una altra sentència: la del Tribunal Europeu dels Drets Humans condemnant l’estat espanyol a considerar que l’Audiència va vulnerar el dret a un judici just dels acusats a l’anomenat cas Bateragune, Arnaldo Otegi i quatre persones més. Això, després que aquestes persones hagin passat de l’ordre de sis anys a la presó. No puc deixar de tenir la idea que, en un univers normal, una cosa així hauria de provocar dimissions, més d’un replantejament ben seriós o almanco que a algú li caigués la cara de vergonya. Il·lús. L’única reacció remarcable per part del sistema del 78, els constitucionaloides que a vegades han gosat anomenar-se “els demòcrates”, ha estat de l’ordre que s’han cregut aquests etarres… Endevinau quin torero de la penya 155 l’ha proferit.

Hi ha precedents. L’any passat el mateix tribunal europeu ja va condemnar l’estat espanyol per la inhabilitació que va rebre Juan Maria Atutxa en haver-se negat, quan presidia el parlament basc, a dissoldre el grup Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna. El ponent d’aquella sentència, mirau, havia estat Manuel Marchena, que ara ho és al judici contra els presos polítics catalans. Dos membres d’aquest mateix tribunal varen absoldre, després d’una condemna a instàncies prèvies, quatre guàrdies civils de tortures contra dos etarres. Ho record perquè el mateix TEDH ha condemnat Espanya a indemnitzar aquestes dues persones per danys morals i per no haver investigat l’acusació de tortures. Com un recordatori que el bessó de la democràcia és que els drets són per a tothom, amb independència de l’opinió moral o política que en tenguem.

Vist així, potser no resulta tan sorprenent que un dels arguments de l’acusació de violència a la causa general contra els independentistes sigui que el 20-S, a la manifestació davant la Conselleria d’Hisenda, Jordi Cuixart fes servir l’expressió “No passaran”. Vaja, hauria dit que era un eslògan de l’exèrcit que defensava la república democràtica contra un cop d’estat feixista, tret que t’ho miris des del punt de vista d’aquell cuplet, “ya hemos passao…”.

Parlam d’un poder bàsic de l’Estat, una institució que ara mateix posa, massa i també, en evidència la crisi del règim sorgit de la reforma sense trencament amb la dictadura.

De manera que resulta difícil no recordar l’escriptor nord-americà Dashiel Hammet, creador del detectiu Sam Spade i autor de novel·les com ‘El falcó maltès’, que va ser jutjat i empresonat durant la cacera de bruixes macarthista; però no va delatar ningú, encara més, es va acollir contínuament al dret de no declarar. I en la resposta que va donar quan el jutge li va demanar pels motius del seu silenci, que em sembla que incloïa la paraula menyspreu. Però pot ser és més prudent tornar a ‘La yenka’: “Vamos, chicos; vamos, chicas, a bailar, todo el mundo viene ahora sin pensar…”. I tira milles.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF