La toponímia no és un caprici polític
Llegesc que el partit d'extrema dreta Vox diu que condicionarà el seu suport a l'aprovació de les 88 esmenes a la llei de projectes estratègics –una vertadera sacsejada a l'ordenament vigent que modificarà quasi trenta lleis– a un canvi en la toponímia de les Illes Balears: “Que es torni a la toponímia bilingüe, Palma-Palma de Mallorca, Maó-Mahón i altres com Santanyí-Santañí”. El Govern ja li ha respost que no està d'acord amb això, ja que contravé la Llei de normalització lingüística.
El que proposa Vox és un desbarat anticientífic. Els noms tenen una significació i una correcta denominació que, sovint, és menystinguda per les mogudes polítiques, com es demostra ara, en un moment en què havíem arribat, després d'una feinada de normalització toponímica, a un acord generalitzat. Per qüestions professionals he tengut un fort contacte amb la toponímia i sé que els noms de les coses, dels llocs i de la gent, l’antroponímia i la toponímia, també són assetjats pels despropòsits. Els noms de llocs marquen el territori, des dels microtopònims –un avenc, un cingle, una coma, un coll, una penya…– als macrotopònims: d’Amèrica (Amèrica per mor d’Amerigo Vespucci), fins a Mallorca (de ‘Maiorica’, la 'major' d’un grup d’illes). En toponímia també es configuren 'estrats'. A les Balears hi ha noms d'estrats preromans, romans, àrabs, berbers, mossàrabs i, la gran majoria, catalans, que designen milers de llocs concrets. Hi ha també topònims ‘foscs’, mals de desentrellar en el seu origen.
Damunt aquesta xarxa riquíssima, s’hi espargí el maltractament de la denominació castellanitzadora dels topònims mals escrits –'Casucha' per ‘Carrutxa’, i ‘Lluchmayor' per ‘Llucmajor’. Una primera fita fou la correcta denominació, tasca més o menys resolta, no sense batalles, com la d'aquell batle que volia recuperar la 'i' que hi havia abans, i indegudament, a Andratx! Així les coses i després de debats diversos, la recollida i normalització toponímiques, a escala acadèmica i política, havia quedat resolta fins que, de tant en tant, tornen a sortir bonys o forats d’antany i problemàtiques irresoltes. Entre aquestes darreres, la de la neotoponímia inventada dels hotels i les urbanitzacions litorals, que vaig estudiar com la Nova toponímia del turisme. Milers de bars, restaurants, hotels i apartaments turístics esdevenen guia i referència dominant amb noms sense gaire gràcia: Hotel San Francisco, Bahía Palace i Los Milanos, tant se val. I, a més, centenars d’urbanitzacions (Shangri-La, La Siesta, Bellevue, Porto Cristo Novo i Palmañola –confegit amb la meitat de Palma i Buñola–), nous establits, amb els seus corresponents carrers, des de la calle del Pulpo fins a la calle del Calamar. Temps després vaig haver de tractar amb els militars del Servicio Geográfico del Ejército per dur a terme la toponímia dels fulls del Mapa Topográfico Nacional 1: 25.000. Islas Baleares. Em deia un general, preocupat i indignat, davant la nova normativa que impulsava la correcció toponímica: “Els noms dels vèrtexs geodèsics no els poden tocar, ni el de la mar Mediterrània!”. Històries d’un temps? O ara es repetiran? També, juntament amb n’Antoni Ordinas, vam dirigir la toponímia dels fols del mapa de les Balears 1:5.000, mapa de referència per a la cartografia autonòmica i del qual, ara, el mateix Govern balear és l'encarregat del manteniment.
Noms de falangistes i militars
Al mateix temps sobrevivien encara els noms de carrers amb la deixa feixuga del franquisme –noms de falangistes i militars, sobretot– cosa que feia ben necessària una recuperació del bagatge de noms tradicionals. Un altre problema sobrevolava les nostres preocupacions, l’abandonament de la ruralia: els microtopònims es perdien per sempre amb la mort de pagesos, pastors i garriguers. Filòlegs i geògrafs continuàrem la tasca, que no vull dir que estigui acabada, però sí molt repuntada. Paral·lelament a tot això hi feia falta aplicar la correcció toponímica, capolada per la cartografia oficial durant anys, feta per agrimensors i militars forasters, amb ignorància i menyspreu per la nostra llengua.
La toponímia i el seu maneig necessita una preparació i uns coneixements, filològics i geogràfics, sobretot. Però, sempre surten i es mobilitzen toponimistes aventurers –no se’ls coneix cap feina anterior com a experts en la matèria– sempre per aconseguir que no es mogui res, perquè s’eternitzi l’errada o perquè no es mogui el topònim de la seva grafia espanyola. Els desbarats que hi havia a la toponímia dels mapes oficials era impressionant, hereva d'aquells topògrafs i agrimensors que transportaven sobre el paper fonètiques desconegudes per a ells: el ‘molí Paperer’ fou cartografiat al mapa com el 'molino de Popeye' i ‘Santanyí’ per 'Santañí'... els estalviï la relació completa de desastres toponímics. Aquestes comissions d'afeccionats que es desperten amb un interès sobtat per la toponímia solen emprar raonaments molt discutibles, científicament, tals com: si es canvia el nom incorrecte pel correcte, diuen, es perdrà la marca comercial o turística i això ens durà pèrdues econòmiques. S’intenta així ajuntar a la seva comitiva empresaris i polítics afins. Aquesta és la causa del topònim bífid Eivissa o Ibiza. O usen, també, altres raons més, diguem-ne, pseudoacadèmiques. Una d’elles, la cartografia històrica. Mirin, he publicat més de vint treballs sobre mapes antics de les Illes Balears i amb la toponímia als mapes històrics s’hi ha d’anar amb molt de compte; durant molts d’anys alguns d'aquests mapes eren fets a l’estranger i els cartògrafs es copiaven, els uns als altres, sense haver estat mai al lloc que escrivien al mapa. Un exemple, durant més de tres-cents anys, a molts de mapes antics, valuosíssims, a Eivissa hi surt el topònim 'San Hilario', que no és altra que Santa Eulàlia. És cert que la inseguretat en les grafies és corrent, però el nom de Maó, sense la hac ni la n final, és el més emprat, de llarg, a les famosíssimes cartes nàutiques antigues. En poques paraules, no existeix ja un Nomenclàtor Toponímic Georeferenciat de les Illes Balears? No té el Govern una Comissió de Toponímia de les Illes Balears, creada mitjançant el Decret 36/2011, de 15 d'abril? Aquests toponimistes aficionats no es podien distreure amb una altra cosa menys ridícula per passar el temps?