Viviu amb éssers mitològics: les dones de mitjana edat
PalmaSi anau atents pel món, les podreu detectar a múltiples indrets: a les cases, travessant un pas de zebra, esperant el bus, muntant en bicicleta, al cine... Són les dones de mitjana edat, uns éssers gairebé mitològics, a cavall entre el masclisme estantís del segle XX i els nous aires del XXI, entre l’esclavitud de la llar i la realització professional, entre el complex perpetu de culpa i les decisions alliberadores.
Costa veure les dones de mitjana edat, perquè un dels seus superpoders és que resulten invisibles per a bona part de la societat. Més que ‘ser’, ‘fan’. Si tenen família, treballin fora de casa o no, assumeixen bona part de la càrrega que comporta. Potser tenen al costat una parella que es declara orgullosa de ser feminista i presumeix que cuina i engega el rentaplats –si es donen aquestes circumstàncies, podeu estar ben segurs que aquesta parella és un mascle. Però normalment són elles les que s’encarreguen de la casa i dels fills. Són elles a qui criden de l’escola quan estan malalts i les que corren a urgències si és necessari. Són elles les que van a les reunions amb els professors i les que demanen cada dia si s’han fet els deures. Són elles les que faran net el vàter, posaran la rentadora a les onze del vespre i faran encàrrecs abans de tornar a casa després de treballar. Si no ho creieu, basta que us proposeu parlar amb una dona de mitjana edat. No cal que la conegueu abans, perquè solen ser ben afables i estan disposades a passar una estona de conversa.
Si s’han esforçat per adaptar-se als temps, les dones de mitjana edat estan marcades per la incomprensió. La de la part de la seva generació que ha quedat enrere, que les considera unes extravagants –algú fins i tot deu pensar que és cosa de bruixeria. Tampoc no s’entenen del tot amb la generació que apunta al futur, perquè de vegades resulta massa descarnada, exhibicionista i nihilista. De fet, les dones de mitjana edat moltes vegades ni tan sols s’entenen a elles mateixes i d’aquesta circumstància se segueixen els plors i una dosi elevada de solitud. Si s’acostumen a estar soles, això també pot suposar un problema, perquè es tornen misterioses i aquesta característica no serveix de res a les xarxes socials.
De fet, les dones de mitjana edat més estranyes de totes són aquelles que han adquirit un altre superpoder, un dels més escassos que hi ha avui en dia: la capacitat de passar una estona sense mirar el mòbil.Ho poden fer en el moment més inesperat. De cop, aixequen el cap i miren el món que tenen al voltant. Fins i tot he vist dones de mitjana edat que s’atreveixen a mirar als ulls les altres persones, però aquestes ja estan en perill d’extinció.
Si parlau amb alguna d’elles, veureu ràpidament que no mosseguen i que el seu perill no va més enllà de fer ús de la ironia en algun moment –el cinisme sol ser per a casos veritablement extrems. I us podran contar històries increïbles d’èpoques llunyanes i misterioses que potser heu viscut o que no hauríeu imaginat mai.