Veritats múltiples

Aquesta setmana, l’empresa de tecnologia social Meta ha començat a utilitzar les dades dels usuaris de Facebook, Instagram i WhatsApp per entrenar els seus models d’intel·ligència artificial. Els usuaris, diuen, s’hi poden negar omplint un formulari. En el món de la suposada protecció de dades, per protegir-les, suposadament, has d’omplir formularis extres. Encara que també és una mica ingenu creure que en el món de les xarxes socials, dels smartphones i de totes les gestions que hem de fer tecnològicament, les nostres dades continuen protegides. Ara mateix, per estar lliure del grapeig dels usurpadors de dades hauries de viure en una apagada permanent o en una casa autosuficient tan aïllada com sigui possible. Parlo del nostre context, òbviament. I de la manca de credibilitat que generen aquestes empreses, amb uns principis estranyíssims que hem assumit com a normals, com ara que no es puguin ensenyar els mugrons de les dones però sí la violència explícita en les seves formes més desagradables. Esclar que fora de les xarxes socials també passa que si un home va sense samarreta pel carrer es considera normal i si ho fa una dona es titlla, com a mínim, de provocació. Els pits són un exemple clar de la manca d’evolució. I consti que jo soc partidària que tothom vagi vestit pel carrer. No em fico amb el gust de cadascú que no acabaríem. Però vestit. Ara, si un home ensenya una foto del seu tors a Instagram sense censura, una dona hauria de poder fer exactament el mateix. Fet aquest apunt discriminatori de mugrons, tornem allà on érem. Les dades. Protegides. A les xarxes socials. No em feu riure, que estic per tornar als mugrons.

Pots no ser adepte de les teories conspiranoiques per dubtar de les presumptes veritats que a vegades ens volen fer creure. És el que a partir d’ara podríem anomenar “la bufetada a Macron”. El vídeo que s’ha fet viral, a través de les xarxes que protegeixen les teves dades si omples un formulari, és especialment interessant per les versions que han arribat a donar ells mateixos sobre l’escena matrimonial. Primer, des de l’Elisi, es va dir que era una imatge falsa generada per intel·ligència artificial. Després el mateix Macron ho va desmentir aclarint que era una broma entre ell i la seva dona. Esclar. Aquestes bromes internes que només entenen les parelles. Per això només ells dos van interpretar correctament el canvi de cara automàtic que va fer ell quan va veure que l’havien enxampat o el gest de rebuig d’ella quan ell li va oferir el braç per baixar les escales de l’avió. El més fàcil d’explicar i de comprendre per a tothom era que, com a persones que són, havien tingut una discussió, no cal entrar en detalls. Així s’hauria tancat el tema amb un argument creïble a la primera versió. Però malauradament crec que es trigarà tant a dir la veritat en aquests casos com a arribar a la igualtat entre mugrons.

I mentre la veritat cau lluny per un costat, per l’altre et clava una plantofada molt més forta que la de Macron. La veritat que el cirurgià condemnat a vint anys per violar més de 300 menors podrà demanar la llibertat condicional d’aquí sis anys per un tema del Codi Penal francès, o la veritat de l’assassinat d’infants palestins, sigui bombardejant-los o deixant-los morir de fam, per part d’un Estat d’Israel sense límits en el seu afany d’extermini.

Faran servir les nostres dades per entrenar la intel·ligència artificial, diuen. Llàstima que la intel·ligència natural no estigui encara entrenada per acabar amb la crueltat, el cinisme i la barbàrie.