Les vacunes no són ideologia
Poques estratègies de salut pública tenen un impacte tan clar com les vacunes. Han estat clau per reduir dràsticament malalties com el xarampió, la poliomielitis i la verola, i avui continuen sent essencials contra infeccions com la covid-19 i el virus del papil·loma humà. Però el seu potencial s’estén més enllà de la prevenció d’infeccions.
Un exemple d’aquest potencial es troba en un estudi publicat recentment a The Lancet, que conclou que tres de cada cinc casos de càncer de fetge podrien prevenir-se si s’abordessin de manera més efectiva factors com l’hepatitis B, el consum d’alcohol i les malalties metabòliques. La vacunació contra l’hepatitis B, juntament amb millores en el diagnòstic precoç i intervencions sobre hàbits de vida, són accions clares per reduir aquesta càrrega.
En paral·lel, la investigació en vacunes mRNA, que es va accelerar durant la pandèmia, ha obert vies noves. A més d’explorar vacunes contra virus complexos com el VIH, alguns equips treballen en vacunes terapèutiques dirigides a tumors. Tot i que encara són fases inicials, aquestes línies apunten cap a una nova forma d’immunoteràpia on la vacuna deixa de ser només preventiva per convertir-se en part activa de la intervenció clínica.
Aquestes perspectives contrasten amb una realitat política que no sempre actua en consonància amb l’evidència científica. Als Estats Units, el secretari de Salut, Robert F. Kennedy Jr. ha cancel·lat recentment prop de 500 milions de dòlars destinats a recerca en vacunes mRNA. L’argument: els vaccins mRNA són “ineficients” i “perillosos”. R. F. K. Jr. ja va anunciar canvis significatius en comitès científics clau com el de serveis preventius i el de vacunes. L’Associació Mèdica Americana ha criticat durament aquestes accions que impliquen la pèrdua de rigor i independència en les polítiques de salut pública.
Les vacunes, com altres serveis preventius, depenen no només de la seva eficàcia biològica, sinó també de la confiança social i de l’accés garantit a través del sistema públic o privat d’assegurances. Quan això es veu amenaçat, augmenta el risc de repunts de malalties i d’inequitat en salut. Ja no recordem la pandèmia de la covid-19?
El dilema aquí és: com es poden convèncer totes aquestes faccions negacionistes i antivacuna? Un reportatge recent a Nature revisa les estratègies més efectives per parlar amb persones escèptiques o indecises, des del diàleg empàtic i fins a les tècniques d’entrevista motivacional. S’ha vist, per exemple, que compartir experiències personals, escoltar sense jutjar i adaptar la informació a les inquietuds concretes pot augmentar la confiança en les vacunes. A més, iniciatives com el ‘prebunking’ –anticipar i desmuntar tècniques de desinformació abans que circulin– també han mostrat resultats prometedors.
La ciència no només ofereix solucions biomèdiques, sinó que també treballa per entendre millor els mecanismes socials que determinen si aquestes solucions arriben on han d’arribar. El debat sobre les vacunes no és només mèdic, és també cultural, polític i comunicatiu. I com més ho entenguem, més capacitat tindrem per protegir la salut col·lectiva des del rigor i el diàleg. La ciència és el camí.