06/03/2022

Ucraïna: la resistència educativa

3 min

Mentre les escoles ucraïneses són bombardejades, hi ha milers de famílies que travessen la frontera buscant refugi. Al mateix temps, a Rússia els alumnes són instruïts amb el nou manual distribuït a les escoles per definir l’agressió russa com “una operació especial de manteniment de la pau, el propòsit de la qual és contenir els nacionalistes que oprimeixen la població de parla russa”. Es tracta d’un manual en format catecisme, amb les preguntes possibles i les respostes correctes. Entre les respostes en trobem sobre “la prohibició de l’idioma rus a Ucraïna”, “la destrucció de monuments”, el “genocidi” i també la “desmilitarització” i la “desnazificació” d’Ucraïna. El material escolar inclou un vídeo de Putin. Una onada de professors signen manifestos contra aquest manual de propaganda.

Com educar en un món en guerra? Què podem dir als més joves? Com acompanyar els seus neguits i angoixes? Com seguir mantenint un missatge d’esperança? Són preguntes que es fan aquests dies molts pares, mares i mestres, a casa, l’escola, l’institut o la universitat. Consternats pel sofriment del poble ucraïnès, en un moment fosc per a Europa, el gran desafiament és seguir educant. Perquè el compromís amb l’educació és el compromís amb el futur. És el que recull el darrer informe de la Unesco, Reimaginar junts els nostres futurs. Per un nou contracte social amb l’educació, publicat al novembre. És l’informe més rellevant després de l’informe Delors i situa l’educació en un moment crític per a la història. S’hi fa una crida per transformar l’educació per tal de “construir futurs pacífics, justos i sostenibles”.

En el context actual de guerra, la qüestió essencial és continuar transmetent un món comú als joves on es pugui conviure i continuar dibuixant futurs. En un debat de fa pocs dies, l’historiador Timothy Snyder va afirmar: “Hi ha alguna cosa profundament perversa en una guerra que vol matar un president jueu i desfer una democràcia en nom de la desnazificació. La gent ha entès que el que Rússia està fent no és només una guerra contra una nació innocent. Rússia està desmuntant l’estructura moral i lingüística que vam aprendre de la Segona Guerra Mundial. [...] Putin no només destrueix un país -que ja és prou greu- sinó que vol destruir una estructura moral sencera. Això explica la solidaritat i el consens sobre la profunda maldat d’aquesta guerra”.

L’educació es converteix en l’actual context en una forma de resistència. Resistència a l’atac que suposa aquesta guerra a Europa i als valors en què eduquem cada dia. La professió docent i la reflexió pedagògica sovint es troben havent de triar entre una actitud més neutral o una de compromesa davant de situacions conflictives i polèmiques. En l’actual context, l’escola i els educadors en general han de ser bel·ligerants quan el que està en joc són valors fonamentals. Valors com la dignitat humana, la llibertat, la participació, la justícia, la democràcia o l’estat de dret, els valors recollits en la Declaració Universals dels Drets Humans. Resistència a la violència, a la mentida, a l’autoritarisme, als atacs indiscriminats a la població civil. És l’única resposta que se m’acut a un alumne de la Facultat d’Educació que em diu que el que estudiem plegats a educació moral és exactament el contrari del que està passant. Només puc respondre-li que educar té més sentit que mai per desvetllar la resistència, des de la consciència i la identitat del que és Europa. Des de la solidaritat i l’acollida.

És l’hora de parlar-ne a tots els claustres i decidir com s’aborda el tema. Cal estar informats de la realitat del país en guerra, de la història, dels conflictes geopolítics però també dels dilemes morals i la dimensió política i filosòfica del conflicte. Aquests dies moltes escoles han decidit fer coses de manera diferent, alguns han parat classes per dedicar un temps a la reflexió, d’altres ja estan organitzant nous projectes interdisciplinaris per abordar el tema.

Estem consternats pel sofriment del poble ucraïnès i alhora ens inspira la seva valentia colossal i el seu desafiament. La resistència s’aprèn mirant persones que l’encarnen. Poques vegades a Europa hi ha hagut un sentit tan clar i unit de propòsit moral. Tot i que les cicatrius d’aquest conflicte seran duradores i doloroses, podem actuar en defensa dels valors fonamentals, de manera radical i conjunta, i això tindrà un efecte resilient i de resistència. El preàmbul de la Constitució de la Unesco declara que “com que les guerres comencen en la ment dels homes, és en la ment dels homes on s’han de construir les defenses de la pau”.

stats