Trump, Putin i l’afebliment d’Europa
En la guerra, fins i tot la idea d’una treva es converteix en ostatge de la confrontació. El conflicte d’Ucraïna ha entrat també en una guerra d’altos el foc; d’anuncis incomplerts; de suposades promeses de treva que coincideixen amb atacs sobre el terreny. Dissabte Vladímir Putin va anunciar per sorpresa una pausa de dos dies per la Pasqua i Volodímir Zelenski s’hi afegia. Però, des d’aleshores, tant Kíiv com Moscou han denunciat centenars de violacions de l’alto el foc al front de guerra. Amb uns Estats Units que amenacen de desentendre’s del conflicte si no hi ha avenços negociadors, l’oferta de treva s’ha convertit en una maniobra més per guanyar-se el favor d’un Donald Trump àvid de gestos.
Fa més d’un mes, en les negociacions que l’administració nord-americana va desplegar a l’Aràbia Saudita, Ucraïna ja havia acceptat un alto el foc incondicional de trenta dies, però aleshores Moscou no només no va secundar-lo, sinó que va intensificar els bombardejos. El 13 d’abril, l’atac rus sobre Sumi, una ciutat al nord d'Ucraïna allunyada del front de guerra, va deixar la pitjor massacre contra civils ucraïnesos d’aquest 2025.
Però aquella predisposició incondicional que Zelenski va mostrar a Riad va aconseguir, en canvi, reobrir els canals de negociació entre Kíiv i Washington després de la desastrosa trobada retransmesa des del Despatx Oval. Ara és Putin qui utilitza aquesta oferta de treva simbòlica per donar peixet a un Donald Trump frustrat per la falta d’avenços sobre el terreny i disposat a embarcar-se en una altra negociació amb el règim de Teheran pel futur del programa nuclear d’un Iran afeblit regionalment i econòmicament.
Entre tanta gesticulació diplomàtica, els Estats Units han reprès també el diàleg amb els europeus, dijous passat a París i aquesta setmana a Londres. Europa malda per reforçar el seu propi espai d’influència, conscient que la seva seguretat depèn del desenllaç de la guerra d’Ucraïna però també de la gestió de les incerteses que comporta la nova administració nord-americana. Sobretot perquè, malgrat les xifres deformades de Washington, el 60% de l’aportació d’ajuda a Ucraïna és europea. Mentre Trump parla de negociar amb Rússia, França i la Gran Bretanya busquen consolidar una coalició de forces occidentals que pugui oferir garanties de seguretat a Ucraïna.
La Unió Europea s’ha convertit, des del retorn de Trump al poder, en una olla a pressió d’agendes polítiques contradictòries obligades a actuar i entendre’s en una multiplicitat de fronts. Mentre Londres i París continuen amb el pla per reunir una "força d’estabilització" d'uns 25.000 soldats que es podria desplegar lluny de la línia del front a Ucraïna si arribés un acord, altres capitals prioritzen el futur immediat de les relacions amb Washington per davant de Kíiv. Per això, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, exercia de mediadora, la setmana passada, davant de Trump fins al punt d’autocensurar-se a ella mateixa en la traducció a l’anglès d’una resposta seva en què havia dit que “clarament” la guerra d’Ucraïna s’havia originat per la invasió russa. “Itàlia serà l’element més distorsionador d’Europa després d’Hongria perquè estan molt alineats amb Trump”, assegura un antic diplomàtic europeu, evidenciant el nivell de desconfiança que impera al Consell de la Unió.
Però, malgrat tot, la UE està condemnada a encarar un afebliment transatlàntic que pot durar molt de temps. És una falla que va més enllà de la retòrica agressiva i la visió global de Donald Trump. L’ordre internacional ha canviat fins a un punt que la mirada eurocèntrica de moltes capitals de la Unió Europea no permet calibrar bé. Amb uns Estats Units en retirada i una Europa que, per incapacitat, s’ha anat esborrant del mapa global, la Xina s’ofereix com a garantia d’estabilitat en un món que no ha oblidat que, en el pitjor moment de la pandèmia de la covid-19, va ser Pequín, i en grau més baix Moscou, els que van garantir el subministrament de la vacuna a escala gairebé global. Per a bona part del món, Ucraïna és només un problema europeu. Un conflicte llunyà en unes dinàmiques globals que, sobretot, estan pendents de la confrontació entre la Xina i els Estats Units.
Els Vint-i-set estan obligats a entendre’s quan la seguretat del continent europeu es decideix en unes negociacions dirigides per un president que renega dels acords internacionals, que entén la cooperació i la governança compartida com una mostra de fragilitat, i que avala l’expansionisme geogràfic i la imposició de la llei del més fort. El món transaccional de Donald Trump està fet de guanyadors i perdedors, i és en aquest context en què l’afebliment d’Europa és gairebé –i per motius diferents– un objectiu compartit per Donald Trump i Vladímir Putin.