La transformació

Fa unes setmanes, des del GOB Mallorca, vàrem aprofitar la possibilitat que se’ns dona a la societat civil de poder ‘okupar’ el Parlament per fer-hi política. Sí, per fer-hi política, que és el que feim cada dia des de les nostres militàncies, des de les nostres quotidianitats, i també, òbviament, des de les organitzacions de base, populars, des d’allò que en diuen els moviments socials o la societat civil organitzada. No política partidista, sinó política en el sentit ampli i social de la paraula i desplegada amb tot el seu potencial.

Per sol·licitar poder fer ús de les sales del Parlament ens varen demanar justificar que l’acte tingués relació amb els debats i iniciatives parlamentàries actuals de més transcendència pública. Un requisit que complíem àmpliament, perquè hi anàvem a parlar d’economia (turisme) i treball, dues qüestions centrals del debat social i polític actual.

Per altra banda, és també innegable que les conseqüències i impactes negatius, socials i territorials derivats de l’especialització econòmica turística i la realitat de la crisi ecològica i climàtica són també dos dels temes més recurrents i que, per separat i junts, ens aboquen a un repte majúscul: el canvi de model. Un repte que, malauradament, actualment es fa servir d’excusa pel desplegament i acceleració d’unes polítiques neoliberals devastadores que aprofiten la crisi (per exemple, la de l’habitatge) com a noves oportunitats de negoci, que augmenten les desigualtats, blinden privilegis i fan una passa més cap a la devastació territorial (reclassificacions, cessions de sòl públic a la iniciativa privada, legalitzacions massives, rebaixes de protecció i paràmetres, possibilitat de nous usos fent canvis en les matrius d’ordenació territorial, més turistificació i més especulació immobiliària, etc.).

Davant aquesta resposta única, necessitam plantejar una alternativa, un far. Que impliqui un canvi de paradigma que obri el cap almenys a imaginar un pla B, una possibilitat. I davant un model i unes polítiques que sempre utilitzen el xantatge dels llocs de feina, calia poder confrontar aquesta qüestió en el marc de la transició ecosocial que, des de fa temps, és, juntament amb la denúncia i la mobilització, una de les potes que articula la defensa del territori i la lluita ecologista dins l’ecologisme i, concretament, al GOB Mallorca.

És per això que fa dos anys vàrem iniciar un camí en què ens vàrem acompanyar d’uns referents i experts en la qüestió. Luis González Reyes i altres col·laboradors que orbiten al voltant de la Cooperativa Garúa i Ecologistas en Acción havien presentat temps enrere treballs similars per a Catalunya i per al País Basc. En aquesta ocasió, aterraren la proposta a la nostra particular realitat des de la perspectiva i anàlisi del metabolisme ecosocial que des de fa temps nodreix una part important de la geografia crítica a la UIB, gràcies a la feina d’Ivan Murray Mas. Així que començàrem una feina que vàrem culminar dia 7 de novembre amb la presentació al Parlament de l’informe Impacte sobre el treball de la transformació ecosocial de l’economia de les Illes Balears. Una proposta decreixentista.

Una proposta rigorosa, basada en estadístiques oficials, àmplia i transgressora per poder respondre la pregunta que tantes vegades ens fan i ens feim: de què viuríem si no visquéssim del turisme? I el que intentam plantejar com a proposta/resposta, no és només de què, sinó com. Perquè la proposta que feim, la provocació, és una transformació –amb un primer escenari dibuixat a 10 anys vista– en termes de treball assalariat vinculat al model productiu que, òbviament, es diversificaria amb el consegüent decreixement del pes del turisme i la construcció. També amb l’empenta forta i estratègica dels sectors vinculats a produir allò que vertaderament necessitam produir per sostenir la vida: aliments i biodiversitat, i també altres necessitats que podrien abordar-se des d’una indústria adaptada a les dimensions i necessitats del territori o amb marcs de regeneració. A més, però, advocam per una reducció de les hores de treball assalariat per poder disposar així de temps per assumir tasques de cures, és a dir, proveir-nos del temps per als vincles i les relacions que alimenten i sostenen la nostra fragilitat com a éssers humans. Per tant, parlam de treball, però no només de treball assalariat. Aquesta aposta implica repensar l’oci, el temps, les necessitats (materials i no materials) i el treball, la redistribució i el temps. I tot això, en un context de decreixement, no com a opció política sinó com a realitat innegable, perquè la il·lusió de l’abundància s’acaba en el moment que energia i materials deixen d’estar disponibles i ser explotables en abundància com ho han estat fins ara. És a dir, assumint, d’una banda, els límits biofísics reals i, de l’altra, la realitat d’un context de crisi ecològica sense precedents, que ja és irreversible en molts aspectes i que ens aboca a molts reptes que, precisament en el nostre context insular, esdevenen un deure ineludible a abordar amb urgència.

Així, la proposta és una possibilitat, la d’una altra economia i una altra societat possible i desitjable. Dia 7 en férem la primera presentació i està disponible, a més de l’informe, a la web del GOB. El que volem, però, a partir d’aquí, és posar la proposta en discussió: amb sindicats, amb el món acadèmic, amb el món polític, amb les entitats socials, amb l’ecologisme i amb els moviments articulats en resistència. Volem que sigui un document de treball que ens obri el cap, que rompi els esquemes habituals de pensament, que obligui a reflexionar sobre què és vertaderament possible i què no, i, sobretot, que ens permeti disputar una possibilitat diferent de la que ens venen com a impossible de sortejar i que ens aboca a l’abisme.

Així doncs, una primera passa per continuar parlant de la Metamorfosis necessària –nom del darrer llibre de l’activista, antropòloga, docent i referent Yayo Herrero– a propòsit dels canvis que ens calen per redreçar les relacions humanes amb tot allò que sosté la vida i, com ella mateixa diu, “recompondre un món en què tots puguem viure amb dignitat”. I com diu la campanya amb què hem llançat l’informe, per viure i no (sobre)viure en aquest territori que ens ha decidit habitar.