Tots a la presó 2

Santos Cerdán podria estar representant (si el condicional acaba sent sobrer, ho haurà de demostrar la justícia) l’escandalós i alhora vell episodi de corrupció econòmica de quan algú veu passar milions per davant i es creu que ha trobat la manera d'untar-se els dits ell, el partit o tots dos, fins que al final l’enxampen. De moment, d’indicis n’hi ha hagut prou perquè Pedro Sánchez continuï penjant d’un fil. El seu criteri triant secretaris d’organització és dubtós pel cap baix, i si apareixen proves sòlides de finançament il·legal, el fil es trencarà.

Fa doble mala pinta per al PSOE, perquè als indicis de corrupció s’hi afegeixen les gens dissimulades ganes d’una part de la justícia de fer-li pagar a Sánchez els indults i l’amnistia que li han permès continuar al poder tot i haver perdut les eleccions. Si el 2017 l’ordre va ser“A por ellos!”, des del 2024 som en“El que pueda hacer, que haga”, i el fet que l’home que aquest dilluns el jutge ha enviat a presó sigui el mateix que va tancar l’acord amb Puigdemont a Brussel·les per a la investidura de Sánchez és el somni humit fet realitat dels que creuen que és molt pitjor negociar una investidura a l’estranger amb independentistes catalans que ser corrupte. 

Ficar Puigdemont a la presó ha estat i encara és l’objectiu, però amb la relació que Sánchez té amb la cúpula judicial, el president espanyol ara ja sap que el pitjor que li pot passar no és acabar a l’oposició sinó entre reixes. “El sanchisme  va camí de la presó”, va ser el resum de la situació que va formular el PP.“P’alante”, és el crit populista d’Ayuso. Entre Cerdán i Ábalos li han posat la catifa al PP perquè la política a Madrid es digui com la pel·li de Berlanga: Tots a la presó.