15/06/2023

El torero polític i la guerra cultural

Un torero de Vox serà conseller de Cultura i vicepresident de la Generalitat Valenciana. Suposo que, com la meva, la reacció de molts ha basculat entre l’esglai i la incredulitat. ¿Un botxí gestionant les polítiques culturals del País Valencià? Por freda. ¿De debò el feixisme espanyolista és tan esperpènticament berlanguià? Riure nerviós.

Greu error, però, si ens quedem només amb la idea que l’extrema dreta fa de caricatura d’ella mateixa. Subestimar-la és, de fet, una equivocació letal. Saben bé el que fan. Juguen a guanyar la guerra cultural i han tret el santcristo gros. Mentrestant, les forces progressistes i transformadores del nostre país, en qüestions de drets i benestar dels animals, semblen pensar amb prejudicis i actuar amb romanços.

Cargando
No hay anuncios

Parlem clar. L'objectiu del feixisme és la imposició del govern dels més poderosos destruint la llibertat dels més vulnerables. Això inclou també els animals. Primer, perquè el respecte als drets dels animals és un obstacle al seu gaudi (caça, toros) i a la seva butxaca (macrogranges). Segon, perquè el feixisme difícilment pot fruir en una cultura de compassió cap al diferent i cap al dèbil. Qui hi ha de més diferents a nosaltres i de més dèbils que els animals? La dreta necessita desesperadament la nostra indiferència cap al patiment, la submissió i la mort dels altres.

M’han dit a vegades que ara per ara cal deixar de banda la defensa dels animals. Que no toca, donada la situació d’emergència davant l’auge de l’extrema dreta. De nou, error.

Cargando
No hay anuncios

El feixisme porta anys instrumentalitzant la retòrica dels drets dels animals com a eina per dividir les classes vulnerables. A vegades, fent populisme rural, per generar divisió entre els que viuen al camp i els que viuen a la ciutat. A vegades, fingint-se amics dels animals, per atiar la islamofòbia i l’antisemitisme, denunciant pràctiques religioses per avivar l’odi als humans sense preocupar-se realment pels animals. Sempre intentant, amb força èxit, que l’esquerra se senti avergonyida d’aixecar aquesta bandera.

El que toca és deixar d’avergonyir-nos. El que toca és jugar fort. La millor estratègia no és guardar silenci o mirar de no molestar. La millor estratègia és que les forces de progrés es prenguin seriosament la defensa dels animals. Reivindicar la protecció legal i institucional als animals com a extensió de la nostra convicció a favor de la llibertat de tots els col·lectius vulnerables. Reivindicar que és possible construir una societat justa per als animals, però alhora també justa per a la pagesia i per a les generacions futures.

Cargando
No hay anuncios

Les forces de progrés hem de fer nostra, sense complexos, la causa dels drets i el benestar dels animals.

No és una distracció. És una causa de justícia i està al nucli de la guerra cultural.

Cargando
No hay anuncios