FilòlogaAntonio Lucas, en un dels seus articles sobre l'obra de George Orwell 1984, va dir que 1984 no és una data, sinó una manera d'entendre el món. Així i per a entendre alguna cosa del que està succeint, faig referència a aquesta mateixa obra i cito el següent: “En la nostra època no existeix tal cosa com 'mantenir-se fora de la política'. Totes les qüestions són qüestions polítiques, i la política mateixa és una massa de mentides, evasives, ximpleries, odi i esquizofrènia".
La política ha convertit Madrid en l'actual Troia assetjada per tants enfrontaments partidistes de titans embriacs de poder; tots i totes al·leguen saber el que es necessita i el que fa falta. Des de fa mesos no fan més que batallar sobre enderrocs i mantenir els ciutadans ostatges de tanta improvisació i descoordinació. Com a Madrid, el virus segueix les seves croades pertot arreu del món, no el detenen fronteres. Les accions dels diferents països semblen diverses, però en totes elles curiosament se segueix la mateixa lògica que apunta a una política de reajustament global. Quant als hàbits de les persones i els seus drets, gradualment es van perdent llibertats individuals i col·lectives amb el bon propòsit de frenar la pandèmia. No obstant això, és preocupant que en alguns moments de les nostres vides, i a escala planetària, es dictin mesures que cal obeir sense tenir més opcions que acatar les ordres. I pel que fa a l'economia, el reajustament, per culpa de la pandèmia o altres interessos justificats per la crisi sanitària, està provocant una destrucció massiva d'ocupació a escala mundial. Segons l'informe més recent de l'Organització Internacional del Treball, publicat aquest dimecres 30 de setembre de 2020, Amèrica Llatina és la regió del món en la qual més ocupació s'ha destruït durant la pandèmia; s’hi parla de 34 milions menys d'empleats al tancament de juny de 2020, en la seva majoria dones i joves del sector informal.
El que és cert també és que la pandèmia sí que se n’entén, de classes socials, perquè ataca els més vulnerables que viuen en reduïts metres quadrats, els fills i les filles dels quals sofreixen la conseqüència de la bretxa digital, que serà un factor més en el seu fracàs escolar. L'educació en molts països segueix el mateix patró: fomentar més l'educació a distància i la reducció dels grups d'alumnes. Es potencia més l'ús d'internet i, per tant, el sistema educatiu participa també de crear una generació que cada dia està més submergida en les pantalles, tant siguin d'ordinadors com de mòbils.
Cap dia falten les xifres del terror, tants contagis i tants morts. No cessen de repetir-nos que som altament contagiosos, ja sigui a la via publica o en l'àmbit privat. Tal vegada per aquest motiu, i com ja anuncia la premsa: “el govern estudia limitar a sis persones les reunions familiars per Nadal”. D’aquesta manera allò que és privat es converteix en assumpte polític, i no oblidis somriure en el teu sopar de Nadal perquè “El Gran Germà et vigila”.
