Territoris inexplorats de destrucció
El títol sembla manllevat d'algun d'aquells films apocalíptics que Hollywood va posar de moda entre els anys noranta i els primers dos mil, quan fantasiejar sobre la destrucció de la Terra era divertit i no semblava una possibilitat real. Però són les paraules textuals que va fer servir el secretari general de l'ONU, António Guterres, per descriure el futur que li espera al món a curt termini si tothom ('tothom' vol dir els estats i les grans corporacions multinacionals) no es pren seriosament el canvi climàtic i la necessitat de dissenyar plans per combatre'l. Plans, va especificar Guterres, molt més ambiciosos que els actuals, tant pel que fa als plantejaments com a la manera de fer-los realitat. Com que ni les Nacions Unides ni el seu secretari general són sospitosos de fer sensacionalisme, ni de fer declaracions cridaneres per mirar de guanyar un titular o un tuit, hem d'entendre que parlen ben seriosament.
Els advertiments de l'ONU es dirigeixen a la comunitat internacional, però a un nivell molt més proper tenim el Comitè d'Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic de la UIB, que aquesta setmana ha fet públic el primer informe anual del seu equip d'investigadors, amb conclusions que no difereixen gens de les de les Nacions Unides. No tan sols això, sinó que, dins el món, o dins la nostra banda del món, les Balears corren el risc de ser un territori especialment vulnerable a les conseqüències de la deixadesa o la inoperància a l'hora de respondre al desafiament climàtic. És necessari accelerar la transició energètica i la reducció d'emissions contaminants a l'atmosfera. La temperatura a les Balears (també la de l'aigua de la mar) ha anat en augment –entre 0,37 i 0,44 graus per dècada des de 1975 fins ara– i seguirà sens dubte aquesta tendència. Una de les conseqüències més visibles, i traumàtiques, que es poden preveure a les Balears és l'augment del nivell de la mar, amb la consegüent desaparició d'una part de la costa illenca tal com la coneixem.
L'informe del Comitè d'Experts de la UIB és, diguem-ho, una eina molt important i útil per encarar el futur de les Balears. El futur econòmic, volem dir, perquè parlar de medi ambient (arreu, però potser sobretot aquí) és parlar de doblers. No cal ser un gran analista per entendre quin efecte poden tenir fenòmens com els esmentats (augment de les temperatures, alteració o desaparició de platges, atmosfera tòrrida i insofrible) damunt la indústria per antonomàsia de les Balears, que és el turisme. Si no volen fer un esforç per un paisatge que és únic al món, i que és patrimoni nostre però també de la humanitat, facin-lo almenys per conservar la clientela i poder continuar atraient turistes.
L'informe del Comitè d'Experts de la UIB, presidit per Pau de Vílchez, és positiu perquè concreta i aterra a la mida de Balears les indicacions i els avisos que l'ONU emet per al conjunt del planeta. Ni el Comitè de la UIB ni l'ONU fan catastrofisme gratuït, ni impostures progres, ni passen gust de molestar la gent perquè sí: avisen que és necessari modificar alguns dels nostres hàbits de consum (molt especialment pel que fa a transports i energia), expliquen per què cal que facem aquestes modificacions, les enumeren i fan propostes sobre com es poden dur endavant. Podem fer com les persones sensates i fer cas dels que en saben, o podem abocar-nos a cercar teories absurdes per internet, o donar crèdit al que digui qualsevol xarlatà, per negar l'evidència, com n'hi va haver que ho van fer durant la pandèmia. Si es pren aquesta segona opció, la de l'egoisme i l'ofuscació, ho pagarem tots (també els egoistes i els ofuscats, per molt que escainin).
Sebastià Alzamora és escriptor
