Què t’hi jugues?

Aquest juliol hem viscut una considerable ofensiva mediàtica per part de la patronal “turística”, que se suposava que, a hores d’ara, havia d’estar “fent l’agost”.

El missatge és de preocupació o cautela, segons els barris, però en general s’intenta transmetre un relat negatiu i pessimista sobre la temporada turística en curs, especialment des del sector del comerç i la restauració: taules buides, caiguda de vendes, impossibilitat de cobrir despeses, anunci de tancaments i acomiadaments...

Paradoxalment, els carrers continuen estibats i les carreteres, saturades; i és més impossible que mai aparcar el cotxe o posar un peu a la platja. Però el titular de portada de les principals capçaleres són els mals auguris per a la temporada.

Òbviament, aquest enfocament resulta extremadament beneficiós per a les institucions responsables de la cosa turística, que, a pesar de l’evident esgotament del sistema i de la manifesta incomoditat dels residents –accés a l’habitatge, saturació de les infraestructures i els serveis, deteriorament mediambiental...–, no estan avançant gens en la contenció i sostenibilitat que anunciaren.

Resumint, que tot i que la presidenta Prohens va dir allò de “Hem arribat al nostre límit. No es pot créixer més.” (08/05/2024), aquí hi ha més gent que mai (fins a l’abril, un 9,5% més de turistes estrangers que l’any passat) i no hi ha cap intenció de contenir res. El mes de juny el conseller de Turisme en persona declarava que veia difícil “aprovar més (sic) mesures contra la massificació aquesta legislatura”, i confirmava la renúncia a actuacions ja anunciades com la pujada de l’ecotaxa i el gravamen sobre els vehicles de lloguer, entre d’altres.

En aquest context de saturació, desesperança col·lectiva i pèrdua de credibilitat institucional, el millor que li pot passar a l’Executiu és que els ciutadans trobin diàriament en portada les tribulacions empresarials davant una temporada suposadament magra, i no les insidioses “percepcions” de “pequeños grupos, sospechosamente manipulados”, per dir-ho a la manera de Ben Jakober (UH, 24/07/25).

L’estratègia de la por no és nova: “Mallorca viu del turisme”, “De què menjaríem sense el turisme?”, “Mira que si ja no venen més turistes”, “No mossegueu la mà que us alimenta”... Fins i tot els hotelers s’han afanyat estampar la nostra docilitat en grans tanques publicitàries: ‘Tourist, don’t go home, stay longer with us’. El patetisme del lema té un punt d’irritant, no?

Ja se sap que, agitant la por, és més fàcil justificar qualsevol cosa, però de vegades es veu massa el llautó, com el del botiguer italià amb set botigues de brodats i caramels a Mallorca (quatre a la Part Forana) que amenaça de tancar tots els seus negocis per culpa del top manta de la plaça Major de Palma, “que l’està arruïnant”. És mal de creure que una poca-soltada com aquesta acabi a les pàgines d’un diari, però així ho tenim.

Total, que llegint la premsa diària sembla que la bancarrota és imminent: “Da pena”, “Nunca lo había visto así”, “Los hoteleros detectan un descenso del turismo alemán”, “¿Verano a medio gas en Mallorca?”, “Muchas sillas vacías en las terrazas”, “Este año cerraran centenares de locales en Mallorca”...

I, no m’ho diguis, a veure si ho endevín: la culpa és de :1. La turismofòbia i les campanyes contra la massificació (CAEB Restauración), 2. La gestió dels vuit anys anteriors (Govern), 3. La pujada salarial dels treballadors (comerciants), 4. La reducció de la jornada laboral (hotelers), 5. L’absentisme laboral i la baixa productivitat (CAEB)...

Descartam rotundament que en l’afebliment de la despesa turística hi hagi pogut influir la massificació, l’excés d’oferta, els preus abusius, la banalització i estandardització del producte, l’obsessió de mercantilitzar cada m2 de l’illa... però, així i tot, ens atrevim a aportar unes humils dades per si poden il·luminar la qüestió: les places de bars i restaurants de les Balears han augmentat un 25% en només 10 anys (200.000 places més); l’escàndol pels preus desorbitats (menús de 25 €, 13,6 € per un allioli, 6€ per un suc...) copen diàriament els TikTok dels turistes; segons CaixaBank Research, la restauració balear és la més cara de l’Estat i la que més depèn de la despesa estrangera... Deu ser vera, com diu poèticament @en_nom_de_deu, que “És llei de natura que les bombolles esclatin”...

O no, ves a saber, perquè després resultarà que la temporada no haurà estat tan dolenta. Fa uns mesos, per exemple, La veu de Sóller, s’alarmava per “un mes de maig molt fluix” i es feia ressò dels titulars del Mirrow arran de les protestes “antiturístiques”. Al final, segons dades de l’INE, el mes de maig Sóller va ser el punt turístic amb més ocupació de l’Estat (85%).

No sé per què, però diria que les coses aniran més aviat per aquí. Què ens hi jugam?