OPINIÓ

El supermercat de la droga

Els gitanos de Son Banya pareix que venien d’estar ubicats a Es Molinar. Població nòmada –això explica que hi hagi, per exemple, gitanos catalans des de Catalunya sud fins a Bèlgica estenent-se al llarg de tot l’Estat francès–, durant el franquisme no els deixaven mai romandre aturats en un mateix lloc i sempre els obligaven a circular. Era en aquell temps que vivien a Es Molinar; després s’instal·laren a Son Banya.

I s’escolaren els diferents Ajuntaments democràtics, de centre, esquerra i dreta, i ningú va moure un dit per resoldre el problema endèmic de Son Banya. El supermercat de la droga l’hem sentit anomenar moltes vegades. Les famílies d’allà bé que havien de viure de qualque cosa i optaren per fer-ho de la droga –a la dècada dels anys vuitanta, ja se sap, vivíem una situació dificilíssima amb aquesta qüestió que, fins a cert punt, s’ha pal·liat–, i els paios que n’havien de menester se n’anaven a comprar-ne al ‘supermercat’. Tot estava controlat i dins el gueto, i quan parlaves de Son Banya les autoritats senzillament miraven cap a un altre costat.

Si hem de ser justs, el primer que va posar el dit damunt la nafra va ser Eberhard Grosske, que ara ha tornat a la palestra dels mitjans de comunicació per anunciar que abandona Esquerra Unida, el partit en què militava. Quan abans de MÉS, el PSM ja va decidir reforçar el flanc esquerre amb la incorporació d’EU i formar el BLOC, Grosske va entaular un seguit de converses amb el cap del poblat gitano per posar-hi fi, però finalment acabaren en un foc d’encenalls. És lògic. Al·lots sense escolaritzar, presència d’un gueto, desclassament social, etc., són conceptes que a l’esquerra no li agrada gens sentir, però quatre anys transcorren aviat i la cosa va quedar tal qual. Durant el mandat de Mateu Isern, Son Banya va funcionar com un supermercat més.

Fins que torna l’esquerra a Cort aquesta legislatura, posa fil a l’agulla i a la dreta la fa beure a galet. Per acord municipal, s’havia decidit tancar Son Banya però ja se sap que, a partir d’aquí, és quan sorgeixen tots els problemes. El qui barata, el cap es grata, diu el refrany. Tenir un gueto suposa exercir un control. Posar un tap a una llàntia que, quan la fregues, no saps què en pot sortir.

Quan optaren per dir que reubicarien les famílies de Son Banya a diferents barriades de Palma, el problema amb què es trobà la regidora de Benestar i Afers Socials, Mercè Borràs, és que, evidentment, ningú volia llogar ca seva a uns gitanos. I no per por que no pagassin, perquè se n’havia de cuidar l’Ajuntament, sinó per temor que no els fessin malbé l’espai. I els altres veïnats tampoc ho volien. I el que rondina la gent que les balla magres, amb la boca molt petita, és que a ells ni l’Estat ni l’Ajuntament ni la comunitat autònoma mai els ha ajudat a arribar a final de mes.

La darrera opció sembla passar per desfer-se del problema a Ciutat i enviar els gitanos a Sa Pobla i Campos. Evidentment, aquests consistoris no en volen ni sentir a parlar, i ja han anat a veure el batle Noguera per negar-s’hi en rodó. La qüestió més envitricollada de tot plegat és que l’elecció d’aquests pobles podria no haver estat casual. A Sa Pobla hi comanden els independents i El Pi amb suport de MÉS i el PSOE, mentre que a Campos el PP sempre arrasa amb les seves majories absolutes —ja se sap que el migjorn és el punt més conservador de tot Mallorca. I mentre l’esquerra de Palma es penja la medalla i es desentén momentàniament del tema, i baldament no crec que això beneficiï gens l’esquerra poblera i campanera, es consideraran danys col·laterals. La patata calenta estarà ara a la teulada del batle de Campos i del meu amic el batle Biel Ferragut de Sa Pobla si no són capaços d’entendre que els estan tractant de fer un gol per l’escaire.    

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF