Què són les Revoltes de la Terra?

Aquest cap de setmana, mentre aquesta columna sigui publicada i llegida, es desenvoluparà la segona germinació de Revoltes de la Terra. L'any passat, la primera, va ser a Mont-roig del Camp (Tarragona) contra un projecte que exemplifica la trampa que ens proposa el capitalisme verd per reinventar les maneres com sotmet i condiciona els territoris. Sempre sota el xantatge dels llocs de feina i la dinamització econòmica del territori, els acaba colonitzant i convertint en zones de sacrifici a mercè de la generació de beneficis dels grans capitals financers internacionals. En el cas de Mont-roig era Lotte, una empresa coreana que té previst implementar una indústria per a la fabricació d'un component de les bateries de liti que alimenten la malentesa transició energètica del nord global.

Enguany és al Bages, on l'empresa Israel Chemical Limited (ICL) explota des de fa anys unes mines de sal que contaminen aigües i terres amb els runams salins i, alhora, patrocina el genocidi a Palestina. Una empresa en l'activitat de la qual l'ecocidi i el genocidi van de bracet.

Tant l'una com l'altra, acompanyades en el desenvolupament per les institucions competents de torn i, en el segon cas, amb la complicitat i indulgència de les institucions davant l'incompliment de sentències en les quals l'empresa ja ha estat condemnada per danys ambientals.

Des de Mallorca ens hem apropat des del començament als moviments de Revoltes de la Terra. Primer, en unes trobades que periòdicament i des de fa tres anys es fan sobre lluites en defensa del territori d'arreu de les regions de parla catalana. Aquestes trobades han estat el germen de la construcció col·lectiva d'una proposta que no es defineix com una coordinadora de col·lectius, ni tampoc com una plataforma, sinó com una nova dinàmica de lluita. Una dinàmica que pretén estendre's com un miceli sota terra, per nodrir-la d'un sentit i un sentir comú, i emergir a qualsevol punt on hi hagi un territori que es vulgui defensar contra projectes que atempten contra la vida (humana i no humana). És en aquests punts que es materialitzaran les germinacions, on una confluència massiva d'organitzacions, col·lectius i persones es convoquin per confrontar el desastre, esmolar els reptes i organitzar de nou la vida. Tot, sota unes altres lògiques per habitar la terra sense comprometre la sostenibilitat de la vida i que això, precisament, sigui l'horitzó polític de la transformació desitjable de la manera com s'organitza la vida i les societats en els territoris que la sostenen.

És per això que aprenem juntes, ens mobilitzam juntes, ens organitzam juntes, per inventar i reinventar, sense perdre mai l'esperança, amb altres formes de relació, altres formes de resistència, altres formes de construcció col·lectiva i altres formes d'habitar juntes el present i el futur. Formes que beuen i reconeixen els aprenentatges i recorreguts que ens han precedit, amb una mirada crítica que permeti transcendir-les més que no pas fossilitzar-les, i que, alhora, volen esdevenir possibilitat i disputar els imaginaris del que està per fer, tot trencant els marcs mentals, d'acció i d'interacció reconeguts fins ara. Formes que reconeixen les lluites grans i petites en defensa del territori, les lluites ecologistes, les conservacionistes, les obreres, les de l'organització popular i comunalista, les de les comunitats i infraestructures de base, les antiracistes i descolonials, les feministes, les d'altres territoris que ens resulten inspiradores. Les darreres van des de les d’organitzacions del sud global contra l'extractivisme global a les lluites que venen de França o Alemanya, que tracten l'ocupació dels territoris, la reapropiació i la ressignificació del que significa habitar terra, cossos i territoris, i que es caracteritzen per les accions directes massives que permeten confluències molt àmplies de gent organitzada per reivindicar i defensar la vida, la de totes, en un temps de mort.

Serà un cap de setmana intens per trobar-nos, reconèixer-nos, organitzar-nos, habitar-nos i habitar el territori que ens acull i que, en la seva acollida, ens reconeix com a part i amb la qual esdevenim un tot. Un territori defensant-se. Abans va ser Mont-roig, avui és el Bages, demà potser –i ben segur, diria– serà Mallorca.

Per això, enguany, hi tornam i, a la següent, us ho contam.