Una sentència interessant (contra el lloguer turístic)

La sentència del Tribunal Suprem (TS) que dona la raó a l'Ajuntament de Palma en la limitació del lloguer de pisos turístics a Ciutat és interessant per més d'un concepte. Un, perquè l'alt tribunal no considera que la mesura adoptada pel govern de Cort l'any 2018 restringeixi, “i molt menys prohibeixi”, l'activitat econòmica d'allotjament turístic; efectivament, l'únic que fa és limitar-la, perquè allò que estableix és que no es poden dedicar al lloguer turístic els habitatges plurifamiliars (pisos i apartaments), però sí els unifamiliars (com ara els xalets). Dues, perquè valora, d'acord amb els informes aportats per l'Ajuntament de Palma, “l'impacte d'aquesta activitat [el lloguer turístic] en la configuració i convivència social dels barris, la falta d'oferta d'arrendament per a la població resident i els possibles efectes negatius sobre el medi ambient, el territori, els recursos energètics i hídrics, i les infraestructures i carreteres”. En d'altres paraules, valora que el benefici d'uns particulars (en aquest cas, els propietaris de pisos de lloguer turístic) no pot anar en contra del bé comú, una idea que a tots els especuladors, vividors i munyidors del diner fàcil els sembla estrambòtica, però que és el fonament de qualsevol societat mínimament estructurada. Tres, en el mateix sentit, la sentència del TS prioritza el dret a l'habitatge per davant del dret al guany econòmic amb aquests pisos, en recollir —com s'havia aportat també des de Cort— les dificultats cada dia més grans de la població resident per accedir a un habitatge, sigui de lloguer o (ja no diguem) en propietat.

I quart, la sentència de l'alt tribunal és també interessant perquè n'anul·la una altra d'anterior, del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), que anava en sentit contrari.  El tribunal balear va donar la raó a l'altra part, la patronal de lloguer turístic Habtur, en considerar “desproporcionada i injustificable” la mesura de l'Ajuntament de Palma. El TS (que no és conegut precisament per cap biaix esquerranós) no tan sols no l'ha trobada desproporcionada, sinó ben raonable, i d'aquesta manera no tan sols ha fixat una jurisprudència valuosa en un dels conflictes socials més urgents que ens afecten (l'accés a l'habitatge i la protecció del territori), sinó que, de retruc, posa damunt la taula una altra qüestió: la qualitat de la justícia a les Balears, principalment pel que fa a la Fiscalia, l'Audiència Provincial i el TSJIB. Una mala administració de justícia equival a la desprotecció dels ciutadans davant dels abusos de poder i, per tant, a una degradació de l'estat de dret i la democràcia.

El batle José Hila i la tinent de batle Neus Truyol han celebrat la sentència, mentre Habtur la deplora i la considera “surrealista”. Segons la patronal, amb aquesta sentència el TS es dedica a “fer política” i a “fer de legislador”, coses de les quals no es queixaven quan el TSJIB el donava la raó a ells, en contra de la legislació d'un govern municipal democràticament elegit. També alerten, els llogadors de pisos al turistam, que la sentència estableixi un precedent que es pugui aplicar arreu de l'estat espanyol. Tant de bo, hi afegirem, però sobretot, que comenci per aplicar-se a Palma, i a les Balears i Pitiüses, abans no sigui definitivament massa tard.