Sí, som on som. On?

Exacte, "Som on som", com diu Pedro Sánchez citant el poeta. Però on som? Perquè la realitat està feta de molts punts de vista, i el "nosaltres", de moltes ànimes. El president del govern espanyol teatralitzava la concessió dels indults en un acte prescindible el mateix dia que el Consell d’Europa demanava la retirada de les euroordres i l’alliberament dels presos; pocs dies abans que un tribunal administratiu embargui béns a 41 servidors públics més; a pocs dies de complir-se 11 anys de la sentència de l'Estatut, i gairebé 4 anys després de l'1 d'Octubre. Nou presos polítics sortiran en llibertat i és una bona notícia, però som només en el primer pas del camí més difícil, el que les anteriors generacions han acabat violentament i que no és altre que el d’establir el marc de convivència de Catalunya i Espanya democràticament. Pedro Sánchez parla d’un "esperit constitucional de concòrdia", fa una crida a "començar de nou" i "ofereix una ruta per avançar junts", i la música és millor que l'odi del PP, però ningú no coneix quina proposta té el PSOE per a una Catalunya majoritàriament sobiranista, cansada i a la qual no es poden demanar actes de fe en l'Estat. Sánchez va utilitzar un vers del poema Ara mateix de Martí i Pol, aquell que acaba amb els versos "Que tot està per fer i tot és possible". Però ni tot està per fer, ni tot és possible. Evitin el teatre i posin les cartes al damunt de la taula.