D’un desastre a un altre fins a la fusió final. Aquest és el camí que ha traçat l’antiga caixa d’estalvis de les Balears fins a la seva imminent, i gairebé definitiva, dissolució dins Bankia, emblema dels pitjors valors relacionats amb les pràctiques bancàries, de les preferents a les targetes ‘black’. Uns valors que no van ser aliens al funcionament d’aquella entitat que, no per casualitat, anomenàrem “Sa Nostra”. La inexplicable operació immobiliària de Miami n’és l’exemple més conegut, però n’hi ha més. Algunes no només han fet evaporar doblers, sinó que han suposat danys sensibles al territori, com el dubtós crèdit al promotor dels polèmics pisos de Cala Llamp, qui va obtenir 6,6 milions d’euros quatre mesos després de crear una immobiliària registrada al seu domicili particular.
L’esvaïment de Sa Nostra és, també, un desastre des del punt de vista cultural. La desapareguda Obra Social va arribar a acumular una important col·lecció pictòrica, numismàtica i artística que, ara mateix, es troba als llimbs, tot esperant que el Consell de Mallorca trobi la fórmula adequada per recuperar un llegat valuós que no pot quedar en mans de gestors aliens a la sensibilitat local.
Un tercer element que preocupa és el futur dels treballadors de l’entitat, sotmesos des de fa gairebé una dècada a la incertesa de treballar en un vaixell sense rumb fix i amb canvis continuats de patró.
En resum, set anys després de la seva primera dissolució dins el conglomerat BMN, encara no coneixem exactament quins són els responsables de la desaparició d’una entitat que ajuda a explicar el segle XX balear. Alguns d’ells, de fet, continuen prenent decisions importants en altres entitats públiques cabdals.
Sigui com sigui, set anys després de la seva primera dissolució, encara no coneixem amb detalls la cadena d’esdeveniments que propicià l’ensorrament de Sa Nostra, un buit informatiu que, en part, devem al PP i al PSIB, que es neguen a donar suport a una comissió parlamentària que hi faci llum.
Ja no esperam que els responsables paguin, però, almanco, seria instructiu poder formular un relat acurat i precís dels fets i les decisions que feren caure un tros de la història d’aquestes illes perquè mai es pugui repetir un desgavell d’aquesta mida.