Per a qui s’ha fet la llei de Costes?
prohens va visitar Formentera dues vegades en poc temps durant la precampanya i la campanya electoral. I el principal missatge estava estudiat:“Arreglarem el tema dels xibius i les casetes” en domini públic.
‘Arreglarem’ volia dir ‘farem les normes que calguin per legalitzar negocis que han fet fortunes i construccions familiars que fa anys que no tenen cap permís per ocupar el sòl que és de tothom’. Però s’obviava llavors el mateix que s’obvia ara amb la nova llei de costes que el Govern ha registrat en el Parlament en format de projecte:això depèn de l’Estat.
Cap comunitat autònoma ha aconseguit aturar un enderrocament si Madrid, que conserva part importantíssima de l’autoritat dins domini públic, aplica la Llei de Costes.
La norma balear copia l’argument que va fer servir el PP al País Valencià:inventar el valor patrimonial d’aquestes edificacions, la majoria xibius sense cap interès més enllà del negociarro que fa anys que ofereixen. Es podrà discutir si a Formentera caldria haver fet una partió amb una franja més petita, per allò de ser una illa de menor mida. Però, mentre això no canviï, la llei és la mateixa per a tothom, i comunitats com la valenciana, que ja han recorregut part del camí, saben que els tribunals estatals tomben aquestes aventures.
Llavors, què pretenen amb la llei balear de costes?El mateix que la resta de comunitats governades pel PP que l’han feta semblant: guanyar temps i esperar que caigui Sánchez per tocar, com feren en el passat, una de les lleis més importants de l’Estat. La norma que es volen carregar ho diu ben clar: al domini públic només hi ha d’haver allò que no pots posar enlloc més. No és el cas d’un bar.
