Sobre els rosegadors
PalmaDurant la setmana ens dedicam a treballar, menjar i dormir per tenir les forces per continuar un dia rere l’altre. Guanyam els doblers que el sistema necessita engolir per sobreviure: pagam religiosament a les empreses energètiques, de telecomunicacions, les quotes del cotxe i la hipoteca al banc, la benzina, anam al supermercat... A més, adquirim productes cosmètics per millorar el nostre aspecte físic, roba de marques populars, sabates i, si tenim sort i ens sobren uns cèntims, ens prenem una cervesa a la terrassa d’una gran franquícia d’aquestes que poblen els espais exteriors d’algun gran centre comercial. I intentam anar de vacances almenys una vegada a l’any, perquè les grans companyies aèries, hoteleres i de lloguer turístic no hagin de patir per si no fan rècord de guanys.
El sistema ens paga, però ens reclama que els doblers tornin a ell: aquesta és la vertadera economia circular, la roda que feim girar a la manera de qualsevol rosegador neuròtic de passar els seus dies dins una gàbia, sense cap possibilitat de respirar aire fresc ni de mirar l’horitzó més enllà dels barrots.
Hem de gastar fins al darrer cèntim, arribar a final de mes de mala manera. Això, els que tenim sort d’arribar-hi, que cada vegada som menys, perquè el sistema va deixant éssers defenestrats al seu pas. Si se’ns ocorre fer veure que no ens agradaria aturar una mica, o no córrer tant, o viure d’una altra manera, el sistema de seguida ens acusa de violents i terroristes, no sigui que hi hagi més gent que se sumi a les nostres peticions i hi hagi més rodes que deixin de girar. Els portaveus de l’statu quo tenen una aparença respectable, són dones i homes d’ordre que ens contemplaran amb un esguard censurador i ens reclamaran que, com a mínim, tinguem un comportament adequat.
Si consumim a les totes, uns pocs podran viatjar en jet privat, anar de vacances amb el seu iot i gastar en qüestió d’hores el que nosaltres tardam mesos a guanyar. Si no consumim a les totes, ens renyaran, ens tractaran amb paternalisme, ens explicaran que els canvis només serveixen per anar a pitjor.
Per això, consumir allò que només necessitam de veritat és avui dia un acte revolucionari. Anar a comprar unes sabates després que se t’hagin romput les que tenies, en lloc de tenir-ne l’armari ple, és una provocació pròpia de pocavergonyes, de gent perillosa que cerca el caos social.
