OPINIÓ
Opinió 20/12/2020

Resistir, transgredir, desobeir i construir

3 min

Activista ecologista i portaveu del GOBEn el marc de la realitat que ens toca viure, és necessari revisar, qüestionar i recol·locar tot allò que consideram essencial per a una transformació radical del model de societats en el qual estam instal·lats als països del nord global. Cal mirar de front les realitats i entendre la profunditat i la complexitat de l'entramat vital que hem construït. Cal entendre i atendre les desigualtats, injustícies i desequilibris que genera aquesta manera boja d'entendre i viure el món que habitam. També cal dur aquesta mirada en profunditat a la realitat que nosaltres mateixos construïm al nostre voltant més immediat. I en aquest marc, els i les que som i formam part o estam, d'una manera o l'altra, implicats en els moviments socials, en general -i l'ecologisme en particular-, cal que dirigim també aquesta mirada cap endins d'aquestes lluites. Cal qüestionar i revisar de quina manera ens estructuram per reposicionar el paper que hem de tenir en aquest nou ordre global que es va articulant arran dels efectes socials, econòmics i polítics derivats de la pandèmia actual. Cal saber mirar i veure com aquesta ha influït i influirà en les estructures, prioritats i objectius de les lògiques del neoloberalisme a les societats capitalistes prèvies, que ja estaven en crisi abans de l'arribada de la covid-19.

La realitat dels moviments socials actualment és molt diversa, també dins els corrents pròpiament ecologistes. Hi ha entitats ecologistes que continuen instal·lades en la visió més conservacionista, alertant dels impactes i enfocant les seves accions a la protecció d'espècies i espais sense qüestionar el model. Altres entitats se situen en la mitigació d'impactes: qüestionen, alerten i aposten per la minimització dels impactes ambientals de determinades polítiques, plans o projectes, sense qüestionar el fons, el perquè, legitimant en alguns casos iniciatives de greenwashing que permeten al sistema generar nous segments de mercat, sota els conceptes de sostenibilitat, eco, o verd. Al meu entendre, però, i més enllà del paper més o més institucionalitzat i immobilitsta de determinades entitats ecologistes, cal reprendre la idea del moviment ecologista, com un moviment transformador que qüestiona i denuncia obertament, articula resistències, transgredeix els marcs reconeguts de les polítiques actuals i, si cal, indueix a la desobediència com a forma de resistència i mobilització. Només en aquest escenari, l'ecologisme pot entendre's com un moviment social de base, transformador i capaç de construir col·lectivament nous imaginaris i noves formes d'organització social, econòmica i política que encarin les crisis múltiples garantint la reproducció de la vida en la biosfera.

En aquest sentit, consider que hi ha tres àmbits clau als quals cal apuntar des de les lluites ecologistes en aquests temps d'emergència i col·lapse, però també de noves possibilitats de construir nous paradigmes i realitats emancipadores:

  1. Despertar consciències. Cal obrir els ulls i qüestionar el model actual de progrés que ens ha induït a una crisi ecològica i social sense precedents. Cal reconduir valors per tal d'entendre que tots estam al mateix vaixell i que cal apuntar a la interseccionalitat de les lluites socials, plurals i diverses, per esdevenir col·lectivitat i, des d'aquesta concepció, generar un relat compartit que ens permeti mirar cap a horitzons emancipadors possibles en un planeta finit.
  2. Visió global, integral i integradora, interseccional i intergeneracional per a la transformació radical. Cal donar complexitat a la mirada des de l'ecologisme. Els conceptes de justícia global, justícia social, justícia ecològica, justícia climàtica, justícia intergeneracional, etc. han de ser conceptes clau i irrenunciables a l'hora de generar propostes i alternatives, perquè ens obliguen a entendre que el dret a la vida, a una vida digna, passa necessàriament perquè sigui universalitzable i escalable. Aquí i a qualsevol part del món. Ara, i a futur.
  3. La disputa del "temps". Cal reconquerir el concepte de temps també dins dels moviments socials i en els àmbit públics i privats (que també són polítics, com es reclama des dels feminismes). Ens movem en un escenari d'urgència, d'emergència que paradògicament ens duu a proposar mesures de desacceleració dels ritmes de vida imposats pel cicles de creixement de les economies capitalistes. Cal atendre els cicles ecosistèmics i biològics per entendre que cap societat podrà perpetuar-se si seguim forçant i desatenent els cicles de reproducció de la vida. Cal també, i en el si dels moviments ecologistes, atendre els temps de les persones que en formam part, cal enfocar la militància i l'activisme des d'una nova cultura regenerativa, que tengui cura també de les necessitats i temps vitals de les persones i reforçar les xarxes afectives que construeixen comunitat des de les vides concretes, en totes les seves dimensions. Cal atendre també i no menystenir, des dels moviments socials, les cures i els temps múltiples i diversos.

Només transformant les dinàmiques pròpies de lluita col·lectiva podrem també tranformar el món.

stats