Replegament

Són molts els que ara es demanen què ha pogut passar perquè ara vagi a l’alça el nacionalpopulisme de dretes, el que ara mateix estaria posant en perill el normal funcionament de les institucions democràtiques. Es tem que el triomf d’aquestes opcions impliqui un desgast de la democràcia, l’auge d’unes polítiques repressives i regressives, clarament antiprogressistes, com les que ha empès Donald Trump, o les que ara mateix s’implementen a països com Hongria, Suïssa, Itàlia, Àustria, etc., o que apunten en l’horitzó d’altres democràcies consolidades, com Xipre, Escòcia o fins i tot Israel.

Encara que aquí sempre hem tingut un nacionalisme espanyol agressiu que ha normalitzat massa coses, vivim temps de replegament, com si les promeses del liberalisme capitalista democràtic haguessin fet fallida, o com si el progrés sense fites o les millores del benestar a cada generació haguessin fracassat. La gent té la impressió que es viu pitjor –i que tot és caríssim–, que hi ha més por, menys oportunitats i més perills. També la classe política sent el perill i parla fins i tot de prohibir aquestes “alternatives”, idea que finalment reforça la idea de la conspiració de les elits. El malestar sobre el qual creixen aquestes quimeres no té fonament real, encara que les percepcions ja ocupen els llocs dels fets indubtables. Podem viure en societats més pròsperes i segures que mai i alhora imaginar que habitem vertaderes distopies terrorífiques. És en la fissura entre el que les coses són en veritat i com són percebudes per culpa de les distorsions ideològiques –i els forats en l’atenció trencada, ja mai il·luminada per la raó– on creixen totes aquestes martingales. Potser mai en la història de la percepció humana hi havia hagut tanta diferència entre com són les coses i com són percebudes i viscudes per la immensa majoria de la població. És com la caverna platònica, convertida, ara més que mai, en la cultura dominant. Un retorn a l’edat mitjana. Per això és tan important la informació lliure, el pensament, el debat i el pluralisme polític.

La democràcia no es recuperarà mentre no ho facin els mitjans. La informació a través de les xarxes ens aboca al debat inútil, la polarització i la collonada. Potser el millor que pot passar és el pitjor, idò; que guanyin i ens demostrin la seva ineptitud una altra vegada.