Regularització: desmuntant arguments
No són pocs els articles, les declaracions i les piulades a les xarxes socials que en les darrers setmanes palesen el posicionament del Govern de les Illes Balears amb relació al procés extraordinari de regularització que ha anunciat l’executiu central, que el qualifiquen de “preocupant”, d’“invitació al desordre” o de “factor que afebleix l’estat de dret”. Amb aquestes breus línies, des d’EAPN volem desmuntar els arguments que s’estan defensant per oposar-se a una mesura que, ja ho avançam, consideram justa i necessària.
Aquells que enarboren les xifres de les persones que han arribat a les costes de les Balears de manera irregular en els darrers anys obvien interessadament dues qüestions: la primera, que la immensa majoria de les persones que es troben actualment en situació irregular han entrat pels aeroports; la segona, que les mateixes forces de seguretat que tant esmenten admeten que el gruix dels que arriben en pastera no roman a les Illes 48 o 72 hores després (bé perquè continuen el seu periple migratori, bé perquè són traslladats a diferents recursos de la Península).
Malauradament, s’estan repetint alguns dels mantres que, tot i ser falsos, troben cada cop més terra fèrtil on créixer: en primer lloc, el famós ‘efecte crida’, que es desmunta amb una simple lectura del decret (que afecta només els que acreditin cinc mesos de residència i, a més, presenta un període molt curt per poder fer el tràmit); després, els beneficis a les màfies que trafiquen amb éssers humans, quan la literatura sobre rutes indica que aquestes s’adapten sobretot als controls en origen i a la vigilància en les rutes més que a regularitzacions (això sí, cal estar molt vigilants per evitar que determinats individus se n’aprofitin i que ofereixin a les persones que iniciaran els tràmits cites o certificats fraudulents)
Un altre dels mantres és la ‘recompensa als il·legals’, als que fan les coses malament, tesi que curiosament només apareix quan parlam de persones migrants pobres (no de defraudadors fiscals o de construccions en rústic); i, per descomptat, la inevitable correlació entre inseguretat i immigració (desmentida per les xifres oficials, que assenyalen una estabilització dels delictes malgrat el fort increment de la població migrada).
També s’ha repetit en massa ocasions que la regularització implicarà més pressió poblacional i una saturació dels serveis públics, oblidant que les persones que se’n beneficiaran ja viuen aquí (no ‘entre nosaltres’, perquè són nosaltres), i que l’obtenció del permís de residència només els obre la porta per escapar de situacions de clandestinitat, exclusió i fins i tot d’explotació. No serà que, tot i negar que el seu discurs sigui ideològic, el que realment volen és mantenir una mà d’obra barata i submisa, sense possibilitats de prosperar ni de desenvolupar un projecte de vida digna? Sí, el que el Govern defensa també és ideologia, i des d’EAPN defensarem sempre aquella que avantposa els drets de les persones a qualsevol altra consideració.
I malgrat l’absolut desacord amb el seu posicionament, acabarem donant-los la raó en una cosa: la integració no es decreta. Ben cert, no basta un paper per garantir-la, però sense aquest paper és impossible assolir-la. En altres paraules, sense una situació administrativa regular no es pot treballar (en el mercat normalitzat, s’entén), no es cotitza (encara que sí que es paguen impostos, com ara l’IVA), no es pot accedir a un habitatge digne (provau d’anar a llogar un pis sense una nòmina) ni, en definitiva, es poden exercir els drets fonamentals que totes les persones tenim.
Per tant, benvingut sigui aquest decret, que beneficiarà tant les persones que puguin regularitzar la seva situació administrativa com el conjunt de la societat. Això sí, hem de continuar exigint l’enfortiment dels serveis públics, i no només per garantir que el procés arribi a tothom que hi tengui dret, sinó per reforçar el seu paper de garant de la igualtat d’oportunitats i continuar avançant cap a l’erradicació de la pobresa i l’exclusió social.