Reacciona: el català com a eina de resistència
Desgraciadament parlar català a les Illes Balears encara és un acte reivindicatiu. Segons dades de la Plataforma per la Llengua, només el 20,4% dels joves de 15 a 34 anys tenen el català com a llengua inicial.
Aquest retrocés no és casual. La manca de polítiques fermes per protegir la llengua ens situa davant d’una situació d’emergència lingüísticaque posa en perill la llengua pròpia de les Illes Balears. Patim un atac silenciós, directe, ferm i mediàtic per part de sectors que es consideren ‘conciliadors’.
Per això els joves (sí, els mateixos joves a qui se suposa que no els importa res) ens mobilitzem en defensa de tot el que representa la nostra llengua. Els dies 5 i 6 de setembre tenim una cita a sa Pobla amb el Festival Reacciona, organitzat per la secció jove d’Ona Mediterrània, amb el suport del Congrés de Cultura Catalana i Manangelment gestionat per voluntaris i voluntàries, per reivindicar la llengua catalana com a eina de resistència.
Reacciona no és només un festival: és una crida directa contra la persecució de la llengua i la repressió cultural que pateix el català a Mallorca. És un espai on els joves ens organitzem, reivindiquem i exigim informació rigorosa en català, perquè la llengua no només sobreviu, sinó que es defensa, es viu i es reivindica en cada acció.
Aquest compromís generacional és un senyal d’esperança: hi ha una nova generació disposada a lluitar per la seva llengua i cultura. Però aquesta lluita no pot ser només simbòlica; cal exigir mesures concretes i un compromís ferm de les institucions en educació, mitjans de comunicació, administració pública i societat civil. Només així podrem viure plenament en català a Mallorca. El futur del català depèn de com siguem d’exigents amb les nostres institucions i de la feina que facem entre tots: és hora de reaccionar.
El català no és només una llengua; és un element fonamental de la nostra identitat cultural. Quan el jove, nascut en un territori catalanoparlant o no, de sa Pobla, de Daimús o d'Horta de Sant Joan decideix parlar en català, no només exerceix un dret lingüístic, sinó que també reivindica la seva pertinença a una comunitat amb una història i una cultura compartides.
Només així podrem garantir que el català no sigui una llengua en perill d'extinció, sinó una llengua viva, vibrant i en constant evolució. El futur del català depèn de nosaltres; és hora de reaccionar.