I AQUÍ

Per què un decret a la sanitat?

Dijous el govern, o alguns governants, es varen voler curar en salut i varen llançar per xarxes una il·lustració justificant el perquè d’un decret per regular l’ús del català a la sanitat a partir de vuit punts. El primer emfasitzava el fet que el decret marca com a “requisit indispensable” el coneixement de la llengua catalana. En el segon, parlaven de nivell B1 i A2 i del fet que es garantirà la comprensió dels pacients per part dels professionals. En el tercer, que hi haurà “tot el personal necessari”. És a dir, no passeu pena. Quart, la moratòria de dos anys per aconseguir la titulació. El cinquè fa referència al personal no sanitari que “ha d’acreditar el mateix nivell de coneixement i titulació de la llengua catalana que la resta de professionals públics”. Aquest punt no em queda gaire clar. Sisè, es cobriran les 4.000 places. Setè, la vigència del decret, “limitada”. Vuitè i pitjor, i cit textualment, “amb aquest decret s’aconsegueix per primera vegada iniciar el procés de normalització lingüística a la sanitat balear convertint-nos en la comunitat de referència en protecció de la llengua i, alhora, oferint un servei sanitari professional i de qualitat”. No ens hem passat de frenada? O iniciam el procés de normalització o ens convertim en comunitat de referència? Estam enfora de ser una comunitat de referència en l’ús de la llengua pròpia. Per això, no sé si la intenció era sondejar els diferents col·lectius abans de dur el decret a la Mesa Sectorial o rebre sotragades de per tots els costats. Com deia ahir @bibiloni : “Jo no vull que el metge m’entengui. Vull que em parli en català” perquè “en cap país normal s’acceptaria que un metge no parlàs als pacients en la llengua del país”.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF