Contra Putin, més Europa
La Unió Europea és un projecte que avança enmig de les crisis. Ho va fer amb la pandèmia, abolint tabús com el de l’emissió de deute conjunt i aparcant les regles fiscals, i ara ho fa amb la invasió russa d’Ucraïna. La cimera de Versalles deixa dos missatges clars: d’una banda, Europa ha de reforçar la seva política exterior i de seguretat; de l’altra, s’ha de garantir l’autonomia energètica. Aquestes idees ja eren damunt la taula de fa temps i formen part de la brúixola estratègica europea, però no ha estat fins ara, amb els tancs i bombardejos en territori europeu a una escala no vista des de la Segona Guerra Mundial, que els líders europeus han posat fil a l’agulla.
Som tot just a l’inici d’un procés que hauria de convertir la UE –un gegant econòmic, però un nan geoestratègic– en una potència mundial amb agenda diplomàtica i poder de dissuasió propis. L’aliança amb els Estats Units a través de l’OTAN ha estat útil en les darreres dècades, però d’alguna manera suposava subarrendar la nostra política de seguretat a un tercer, amb tot el que comporta. Això també ha permès als europeus rebaixar la despesa militar molt notablement, i ara se situa al voltant de l’1,3% del seu PIB. Rússia hi destina el 4,2% i els Estats Units, el 3,7%. Els experts diuen que, més que augmentar la despesa, que també, caldria coordinar els exèrcits europeus de manera més efectiva. No té sentit tenir 27 pressupostos de defensa diferents.
Pel que fa a l’autonomia estratègica, cal dissenyar amb urgència un pla transitori que permeti als països de l’est i a Alemanya prescindir del gas rus. Noruega, que havia decidit tancar els seus jaciments de gas, ara es planteja reobrir-los. Potser també caldrà mirar cap a Algèria i recuperar el projecte d’un gasoducte que connecti la Península amb França a través de Catalunya. Però l’autonomia energètica només vindrà a través de les renovables i, per tant, caldrà accelerar la transició energètica. I prendre les mesures perquè la pujada del preu de l’electricitat i el gas no estranguli l’economia.
Els Vint-i-set també han tancat la porta a la incorporació immediata d’Ucraïna a la UE. És una decisió raonable si es té en compte que aquest país, tot i que pateix una agressió injustificable, està lluny de complir els estàndards europeus. El que cal és aprofundir les relacions i ajudar el país, tant a resistir la invasió com acollint-ne els refugiats.
Europa es veu obligada a fer passes que potser en circumstàncies normals no faria, però que són imprescindibles si vol jugar un paper en aquest ordre mundial inestable i ple d’incerteses que és el del primer quart del segle XXI. I si contra la pandèmia la recepta va ser més Europa, contra Putin, també.
