PSC i comuns, amb el PP fins a la cantonada i més enllà

Quan semblava que els comuns no podien superar el paperot de la investidura d’Ada Colau amb els vots de Manuel Valls (“Si vols fer fora Colau, vota Valls”), dissabte van fer alcalde Jaume Collboni sumant els seus vots als del PP, partit amb el qual dijous deien que no es podia anar ni a la cantonada.

Ho van fer, han explicat, perquè Barcelona no tingui un alcalde de dretes. A veure, Collboni és partidari de l’ampliació de l’aeroport del Prat i és contrari als eixos verds, l’obra-símbol de Colau. A part de ser el candidat del partit de la B-40, el Hard Rock i el 155, la qual cosa gaire progressista no és.

I després hi ha la vergonya de donar els vots a canvi de res (de moment) al costat del PP, just el contrari del que va dir Yolanda Díaz en un míting al Carmel el 20 de maig: “He sentit Feijóo dir que està disposat a entregar els seus vots a Collboni o a Trias per tal de treure Colau de l’alcaldia, i quan el PP cedeix tan alegrement els seus vots és que té molt clar el que representen aquestes formacions polítiques [PSC i Junts]. La dreta del no a Colau no pot guanyar el futur a Barcelona”.

La veritat salta a la vista: horror de quedar-se sense res, mal perdre pel despit de veure’s superats per Trias i col·laboració necessària amb una operació d’estat perquè l’alcalde de Barcelona es decideixi a Madrid, la capital de Catalunya no tingui un alcalde independentista (encara que fos el menys independentista de Junts) i en tingui un que li posi la catifa al rei cada vegada que vingui a Barcelona. Havien d’assaltar els cels i han acabat votant socialista del bracet del PP. Si tot això és gaire coherent, si és una presa de pèl als votants o si aparta la gent de la política, no deu tenir cap importància.

¿Amb el PP ni a la cantonada? Fins a la cantonada i més enllà.