A propòsit de l'article de divendres

Divendres els explicava el cas d'un aturat que va anar a deixar el currículum en un súper de Barcelona quan l'encarregat, en un rampell, li va dir que no s'esforcés, que allà només contractaven "gent de fora". Jo escrivia que potser abans de la crisi "els de fora acceptaven les pitjors feines", però que ja ens repartim la misèria entre tots. I que, per tant, potser l'amo havia pres aquesta decisió pels possibles avantatges econòmics.

Alguns lectors m'han escrit per dir-me que la llei "no recull enlloc" que es bonifiqui els empresaris per "contractar immigrants" i que això és propagar rumors. Un d'ells, molt amablement, fins i tot em copiava el link del Ministerio de Trabajo. És cert que la paraula immigrant no hi surt. No cal. Si mirem l'apartat 11.10, hi veiem que es bonificarà qui contracti persones "en risc d'exclusió social". I els que pateixen aquest risc, entre d'altres, són els que no poden accedir a prestacions de rendes mínimes "per falta de període exigit de residència o empadronament". Aquí ho tenim. I el que ens hem de preguntar, potser, és si la no inclusió de la paraula immigrant és intencionada o casual.

Hi torno. Avui, les persones sense papers pateixen risc d'exclusió social, de la mateixa manera que molts altres. Per exemple, els aturats a punt de ser desnonats o les iaies que mantenen els fills. Aquesta mateixa llei, per cert, diu que també tindran avantatges econòmics "els empresaris que lloguin víctimes de la violència domèstica". Té sentit ara això? Juro que comprenc la necessitat de reinserir laboralment dones que hagin patit maltractaments. Però ¿i les que també estan soles cuidant els fills i, en canvi, no n'han patit mai? Tot plegat em recorda la pel·lícula de Chaplin. Al vaixell, s'obre una via d'aigua. I ell, per no naufragar, la tapa, però aleshores se n'obre una altra. I la tapa, però se n'obren dues més...