Els propietaris de les llengües

El començament d'El Petit Príncep (Er Prinzipito, en llengua andalusa) traduït per Juan Porras diu així: "Le pío perdón a loh niñoh por mo d’abel-le dedikao ehte libro a una perzona mayó. Tengo una ehkuza zeria: ehta perzona mayó eh er mehón amigo ke tengo en er mundo. Tengo otra ehkuza: ehta perzona mayó eh ehkapá’e komprendel-lo to, inkluzo loh libroh pa niñoh. Tengo una terzera ehkuza: ehta perzona mayó bibe en Franzia, enonde bibe ehmayaíta i arrezía. En berdá ke nehita de zè konzolá. Zi to lah ehkuzah ehtah no zirbieran, tambié pueo dedikal-le ehte libro ar niño k’er delante abía zío ehta perzona mayó. To loh mayoreh an zío mah anteh niñoh (anke pokiyoh d’eyoh z’akuerdan). Azín ke bia korrehì mi dedikatoria: ar Léon Werth d’en kuando era un zagaliyo".

Si també volen eixamplar els seus coneixements en llengua murciana: "A too correr turbio vi’a ponel aquí mesmico unos señalos (enlaces) e sitios der Interner ande se puean jipar obricas lliterarias ascrebías en llengua murciana u en panocho, u en habla murciana curta, que tamién l’ai. Punchen, si se pué, en lo ascribío en debajo, u copien las lletras pa pegallas".

Nota dell utor: s’intentará artualizar tuisco lo que sea mester esta paginica, poniéndole munchas más añadiuras. No vi’a dar denguna repalandoria cabe lo que tién aentro las ojas mentás, poique si lo aciera las ejaría sin su ese; avrígüenlo ostés mijor".

Un bonic text costumista en idioma extremeny: "Poj mira Ludia ci te baga ala tarde badamicada, polque mandicho ca 1a tarde ay bayle en el cadino, y a mi no me jade gracia que baya aezoj baylej la mi Anicacia pol que ezoj baylej dagarroj paece que loj mozoj laj Ileban abrazaj alasj mozaj y no jaden maj que illaj contando tuytaj laj zartaj del ejpinado, y mira ami no mejido farta il aloj cadino pa cadalme con un buen mozo, y rico, poj noce cijuera la mi muchacha menuo zarmorejo me la jadian, aciej que badami cada ici ella quiere il no la dejej tu que baja. Mijte que demonio de baylej!"

Un bell exemple de l'idioma canari: "Pues si jase cuenta bien, con las que cobran de la guagua que son unas cuarenta o cincuenta diarias... Jaga usté cuenta. Poco le falta, ¿o no? Por eso le digo que usté me ha cogío como una ganga, pa lo cara que están, porque yo soy una mujé trabajadora y buena, y honrá de manos, eso sí. Dinguna me gana en mi trabajo porque jablo poco, ¿sabe? Y no como yo conosco a una que dise que se pega a la radio tóo el día y no jase sino media hora de limpiesa, ¡sinvergüensa!, como engañan a las señoras, pero jay gente pa tóo."

L'any 1955 Cela publicà La catira, gràcies a una subvenció astronòmica del general Pérez Jiménez. Està escrita en idioma veneçolà: "¡A besototes te he e reventá, negra, pa que te recuerdes del santarriteño pa tóa la vía...! A besototes te he e comé, negra, pa que cargues mi jierro en mitá e la cara, ¿sabes?, que ya no tas cachilapa, negra...!" Al sud de Veneçuela es parla l'idioma argentí, tan conegut gràcies a tangos com Margot: "Desde lejos se te juna, pelandruna abacanada / Que naciste en la miseria de un cuartucho de arrabal..."

Pablo Casado té raó. A les Balears es parla l'eivissenc, el menorquí, etc. A Espanya es parla l'andalús, l'extremeny, el burgalès, etc. D'acord amb la seva lògica, el castellà no existeix: és l'invent d'un tal Nebrija. L'alemany tampoc: se'l va treure de la màniga Luter en traduir la Bíblia. El català menys: surt de la dèria d'un enginyer molt eixut que es deia Pompeu. La ciència només és un conjunt de prejudicis d'homes blancs heterosexuals cisgènere amb el cabell blanc. Les llengües també: això ho sabem totis, i entre totis les podem canviar quan i com ens vingui de gust. És l'efecte L'Oréal: porque yo lo valgo. Em sembla molt bé, però un cop oberta aquesta porta llavors tot és possible, fins i tot les teories de l'irrisori filòleg analfabet Casado. Si jo m'invento una paraula o n'estigmatitzo l'ús d'una altra perquè no m'agrada, tard o d'hora algú farà el mateix en sentit contrari. Es referirà a l'idioma formenterenc, per exemple. Com que tot és relatiu i performatiu, si jo sostinc que no parlo català sinó kutulú, ¿qui m'ho pot impedir? Em sentiria ofès i ho denunciaria! Què ho sàpiguen totis i en prenguin notis.

Creure's el propietari d'un idioma, sigui quin sigui, té conseqüències inesperades, ja ho veuen. I això només és el començament: aquesta condescendència derivada de la mandra, però també d'un cert temor a la delació, farà la resta. En kutulú, dels hipopòtams en diem palanganes. Algun problema?