Publicitat
Publicitat

CORRENTIA

El preu de l’or passat per Manacor

Uns veïnats d’Establiments miren de dificultar la vida de tres okupes que fan ús d’un habitatge de la seva barriada. 'DM' n’informava ahir: vidres trencats a pedrades, trets amb balins, etc.: tot plegat, unes actuacions per les quals han estat denunciats a la Guàrdia Civil pels mateixos okupes, així que s’ha creat una situació plena de contradiccions: ni els okupes solen denunciar els veïnats a les forces de l’ordre; ni els veïnats, que solem considerar bons ciutadans per comparació amb els okupes, tenen costum d’infringir la llei.

Llegit a UH: els taxistes de Palma s’organitzen en quadrilles per fer front a l’onada de saquejos de què són objecte els seus vehicles des de ja fa dies. Les persones normals i corrents –i dels taxistes no podem dir que no ho siguin– no formen grups de vigilància i seguretat per caprici o per passar l’estona. Es tracta d’una feina que comporta uns certs perills i que s’emprèn només quan els perjudicats han comprovat que les seves denúncies no han donat resultat. Qui no ha tingut aquesta sensació?

Al barri del Raval, de Barcelona, la gent del carrer vigila l’okupació de pisos d’edificis decrèpits emprats com a dispensadors/injectors de droga o on, simplement, es venen substàncies prohibides. Estan farts de retirar xeringues d’on sigui que els drogoaddictes les llencin. No volen que els seus fills creixin en un ambient insegur i malsà. Gràcies a aquesta forma de pressió ciutadana, les forces de l’ordre han començat a actuar, però la seva lentitud és notòria.

Són tres exemples agafats al vol, just d’obrir uns diaris avui –dissabte. Es fa visible una certa tendència ciutadana a corregir les mancances d’un contracte social que obliga més els de baix que no els de dalt. El mal funcionament de les institucions públiques no suposa, per exemple, una rebaixa dels impostos. La qualitat del servei no determina el seu preu, i aquesta lenta i dolorosa constatació pot arribar a ser processada per les consciències dels ciutadans. Qui pagaria a preu d’or una polsera d’or passat per Manacor?

Tot és política, i també en la seguretat la política s’allunya del carrer. Els espais buits els ocupa un sentiment d’inseguretat davant dels okupes, dels delinqüents o dels narcotraficants. O davant de ciutadans d’ordre, com els que ataquen okupes.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF