El preu de la intel·ligència
Durant anys ens han venut la intel·ligència artificial com l'eina que faria la ciència més ràpida, més barata i, sobretot, més productiva. Bona part, és veritat: la IA ja ajuda investigadors a fer revisions bibliogràfiques, escriure codi i analitzar dades genòmiques. Però la fotografia és més complexa del que els comunicats de premsa fan veure. James Zou, biòleg de dades a Stanford,explica a Nature que ha gastat "ben bé més de 100.000 dòlars" en subscripcions d'IA en l'últim any. A la seva universitat, aquesta xifra equival, aproximadament, al cost de mantenir un investigador postdoctoral.
L'aposta dels grans actors privats per la ciència és cada cop més explícita. L'octubre del 2025, Anthropic va llançar Claude for Life Sciences, una versió del seu model orientada a la recerca biomèdica, amb connexions a plataformes com Benchling, PubMed i 10x Genomics, i col·laboracions amb farmacèutiques com Sanofi, Novo Nordisk i AstraZeneca. L'abril del 2026, OpenAI va respondre amb GPT-Rosalind (homenatge a Rosalind Franklin, descobridora de l’estructura de l’ADN). Google DeepMind, per la seva banda, ha desplegat l'AI co-scientist en col·laboració amb el departament d'Energia dels EUA, i ja se li acrediten hipòtesis validades experimentalment sobre fibrosi hepàtica i resistència antimicrobiana.
Els resultats són reals. Però enl’informe anual de Stanford HAI recull dues dades que conviuen incòmodament: per una banda, el nombre de publicacions científiques que esmenten IA s'ha multiplicat per gairebé trenta entre el 2010 i el 2025; per l’altra, els humans encara superen els millors agents d'IA en tasques complexes on el raonament i l’originalitat són clau. De fet, aquest increment de la productivitat que declara associat a l’ús de la IA es troba obligadament lligat a una capa de curació, verificació i correcció humana que rarament apareix als titulars. Matteo Niccoli, geocientífic citat al mateix article de Nature, ho diu sense embuts: el coll d'ampolla no és l'eina, és "el pensament i la discussió" al voltant. Cal saber quan el model deriva, quan al·lucina, quan ha perdut el context. És útil, sí, però no és exactament un estalvi de feina.
I quan la feina no s'estalvia, el preu, en canvi, sí que puja. GitHub Copilot va anunciar a finals d'abril que passava de subscripció fixa a facturació per ús. I uncomentari recent a Nature recorda que el 2025 Google, Amazon, Microsoft i Meta van gastar 380.000 milions de dòlars en IA, amb paquets de fins a 250 milions per a investigadors individuals. Si la ciència del futur s'aixeca damunt d'aquestes infraestructures, també hereta les seves desigualtats.
La pregunta no és si la IA serveix per fer ciència. Serveix. La pregunta és qui pot permetre-se-la, qui en revisa la feina i qui en queda fora quan la factura arriba.