Posar esment al que realment importa
Aque teniu un setmanari ‘intervingut’ on els dibuixos santantoniers conviuen amb les tradicionals fotografies i grafismes. Els autors són infants i joves del Taller d’Art d’Amadip-Esment. Es tracta d’una de les incomptables iniciatives d’aquesta Fundació que, per a qui no ho sàpiga, atén anualment prop de 2.500 persones, moltes d’elles amb discapacitat intel·lectual.
Aquesta entitat és un referent estatal i internacional en la gestió de projectes integrals per a persones amb discapacitat i per a les seves famílies. Formen, atenen, preparen i, sobretot, ocupen professionalment centenars de joves que, sense Amadip, tendrien molt difícil la integració en el món laboral. I no només això, sinó que ho fan amb tal grau de professionalitat i de qualitat que els seus restaurants i els serveis de jardineria tenen els millors estàndards, com avalen milers de clients cada any.
No parlam d’una entitat petita, sinó d’una de les més grans d’Espanya, amb prop de 1.000 empleats i un volum de negoci impressionant. Aquesta tasca demostra que es poden crear oportunitats reals per a persones amb dificultats, trencant l’exclusió social i evitant l’estigmatització d’aquests usuaris i de les seves famílies.
La clau va ser un equip de visionaris, la major part pares, que varen entendre que només amb compromís i professionalització aquest model seria viable. I ho han fet. I és un exemple més que a les Balears, a més del tradicional autoodi que ens fa pensar que només podem llogar el pis de la padrina als estrangers, som capaços de crear economia real, productiva i, en aquest cas, inclusiva. No és caritat. És economia social. Chapeau.
