El perillós joc de l’‘Abc’ amb la integritat física de Sánchez

La seguretat de les institucions és un mínim sobre el qual sembla que els rotatius, siguin d’una banda o de l'altra, haurien d’estar d’acord. No és el cas espanyol. Només cal veure aquesta portada dominical de l’Abc: “Sánchez es blinda cada cop amb més escorta pel rebuig al carrer”. Diu el subtítol que “La nodrida comitiva del president, que arriba a assolir el centenar de persones, contrasta amb la discreció amb què es mouen altres líders europeus com Scholz o Meloni”. S’ha de tenir el cinisme molt ben col·locat, probablement a l’entrecuix, per passar-te la legislatura esperonant tota manifestació de repulsa a la seva persona, omplint primeres pàgines animant l’odi contra ell i assenyalant-lo dia sí i dia també com a culpable de tots els mals per, després, fer-te l’ofès perquè l’home ha de redoblar la seva seguretat. És dinàmica de maltractador: t’agredeixo i, quan et protegeixes, et denigro per protegir-te.

Les normes de la pressió política –ja no dic del periodisme– haurien de respectar una cosa tan sagrada com la intimitat. Quan hi ha un fet excepcional, com ara l’assalt al Capitoli dels Estats Units, al qual només li faltaven les forques i les torxes, sempre hi ha un caldo de cultiu mediàtic que ha blanquejat aquest tipus de turbes només falsament espontànies. Resulta hipòcrita que qui s’ha afegit a aquesta tendència sigui un dels diaris que més s’escandalitzava quan els entorns de Podem recorrien als escraches. Que hi pensi, el rotatiu. I, de passada i si li sobra una mica de temps, el convidaria també a reflexionar sobre per què els perfils més violents i de mà alçada fàcil no ataquen la presidenta italiana, o si el cas alemany s’explica per la dura pressió que s’exerceix al país contra neonazis i similars, per un temet que van tenir ara fa ja uns cent anys.