Passat i futur
Una conferència de Joan B. Culla sobre l’ús del passat per governar el present, il·lustrada amb exemples de la construcció dels estats nació moderns, em va confirmar els límits de les doctrines polítiques que busquen la legitimació en el futur, com és característic dels moviments revolucionaris anomenats progressistes. No n’hi ha prou amb la gran promesa perquè la pràctica inevitablement la degrada i la confiança es converteix en frustració. No es pot creure eternament en allò que és inabastable, per molt que vingui legitimat per un discurs amb pretensió científica, sigui el materialisme històric o les lleis inexorables de l’economia.
El cas de la Unió Soviètica és patent. El caos en la presumpta construcció del paradís del proletariat va desembocar en el totalitarisme i va fer reviure el recurs a la recuperació del passat. El mateix Stalin va acabar furgant en la història: “El 1941 -deia Culla-, quan va veure les orelles al llop, va restablir el patriarcat de Moscou, va permetre a popes i bisbes que deixessin presons i gulags i tornessin a defensar la Santa Rússia, va exaltar els generals vencedors de Napoleó i fins tot Ivan el Terrible”.
La manipulació del passat per governar el present. ¿Però què passa quan l’esfondrament ha estat tan gran que el passat és inservible? És la gran aportació d’Alemanya a l’hora de reprendre camí després de la derrota i amb el passat embrutat pel nazisme. “La història ha dit no a l’estat alemany. És ara l’economia la que li permetrà afirmar-se”, va dir Ludwig Erhard, ministre del govern de Konrad Adenauer, en un discurs del 28 de maig del 1948. I afegia: “Cal alliberar l’economia de les limitacions de l’estat”. Ni l’especulació amb el passat, ni l’apel·lació a l’honor de la nació eren operatius després del desastre moral i polític. L’economia com a nova forma de legitimació política. Una nova dimensió de la temporalitat: el miracle alemany, que als anys 60 el govern franquista va tractar d’imitar amb el desarrollismo : “El milagro español ”.
Per descriure aquesta estratègia Michel Foucault va utilitzar l’expressió neoliberalisme, que es generalitzaria al tombant del segle. I que trobaria la seva actualització en el Consens de Washington. ¿Ha triomfat l’economia com a via de legitimació del poder polític? Des de la crisi del 2008 aquesta legitimitat està en qüestió. I el passat torna carregat de fúria.
