Parlem d’habitatge

El Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC ha publicat l’estudi Cinco tesis acerca de la política de vivienda en España, elaborat pels professors Blanca Arellano-Ramos i Josep Roca-Cladera de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Aquestes cinc tesis desmunten l’argumentari del PP-Vox sobre la política neoliberal de l’habitatge que aquests partits defensen. Vegem-ho:

Hi ha dèficit d’habitatge?

No!!! Els números canten a partir del càlcul del darrer cens d’habitatge disponible de l’INE (2021): Habitatges buits (3.837.328); Segones residències (2.514.511); estoc d’habitatge acumulat al llarg del període 2011-2021 i pendent d’assignar (1.732.646). Ergo, existeix un excés acumulat d’habitatge al final del període intercensal 2011-2021 de 8.084.485 habitatges.

Construir més redueix els preus?

No!!! Construir més allò que interessa al mercat privat desregulat (en un entorn d’excés de liquiditat internacional com passa ara) pot alimentar bombolles especulatives i escalades de preus per sobre dels dos dígits com la que es va produir just abans de la Gran Recessió i com ja s’està produint ara.

La manca de sòl urbà és el que determina la pujada dels preus?

No!!! Al llarg del període 1996-2008 Espanya va ‘fabricar’ o posar a disposició del sector de la construcció un 21,8% del total del territori urbanitzat per a infraestructures de la UE, gairebé tant com França i Alemanya juntes!!! Per tant, l’encariment dels preus en aquest període no va ser resultat de l’escassetat de sòl.

Cal fer més habitatge social?

Sí!!! Rotundament sí. Tan sols un 17% de l’habitatge acabat en el període 2007-2023 ha estat de protecció. Altrament, la reserva de sòl per a habitatge protegit no ha contribuït a encarir els preus residencials, sinó que incideix moderant els preus residencials de l’habitatge lliure.

Cal limitar els preus del lloguer en zones tensades?

Sí!!! Rotundament sí, ja que no hi ha evidència empírica que la regulació hagi reduït l’oferta en els territoris on s’ha aplicat. El que sí que tensa els preus són el creixement del lloguer de temporada, l’expansió dels allotjaments turístics i la baixa mobilització dels habitatges buits.

La darrera ocurrència del PP per solucionar el greu problema de l’habitatge és apel·lar a la bona fe dels propietaris perquè no apugin més els preus de l’habitatge, i si es porten bé i ho fan, a sobre, entre tots els ciutadans els pagarem una subvenció. Posem aquesta ocurrència contrastada amb una mica de números.

L’estudi presentat per CCOO i elaborat per la Fundació Intercoopera, Salari Balear de Referència. Una aproximació insularitzada, calcula que el salari mitjà a les Illes l’any 2022 era de 1.500 € bruts en 14 pagues. Som la desena comunitat autònoma en l’import de la mitjana salarial. Ara bé, per fer front a les Balears al greu problema de l’habitatge caldria que el salari de referència per a les Illes Balears fos de 1.983,26 € mensuals amb 14 pagues, és a dir, un 32,2% més alt. Llavors, ben formulada, l’ocurrència del PP hauria de ser apel·lar a la bona voluntat dels propietaris perquè rebaixin els seus lloguers un 32% del seu valor actual. Saben aquell que diu: “És més fàcil que passi un camell per l’ull d’una agulla, que un propietari de pisos s’avingui a rebaixar els lloguers un 32%”.