29/01/2021

Parlem d'una escola qualsevol

2 min

Passa a magaluf, a Peguera, a s’Arenal i a qualsevol barriada on la gran majoria dels alumnes, mallorquins de naixement o no, són fills de la migració. Passa sobretot a les poblacions costaneres, a les zones turístiques que s’han vingut a anomenar madures per no dir directament destrossades. I passa més, però no només, a les escoles concertades que a les públiques. Parlem d’una escola qualsevol d’un d’aquests nuclis en els quals, sigui quin sigui el continent d’origen de les famílies, sense saber ben bé per què, tothom té assumit que la llengua de convergència és el castellà. Fins i tot els mateixos mestres.

A la majoria d’aquestes escoles, la relació dels docents amb els alumnes i les seves famílies és en castellà.  Al marge del que diguin el programa educatiu i el Decret de mínims, en català es fa poc més que la classe de llengua catalana. Els mateixos docents, que entre ells solen xerrar en català, decideixen impartir la seva assignatura en castellà, se suposa que perquè els dona menys problemes. Aquest fet, que ha estat reiteradament denunciat per les associacions que tenen una preocupació per la llengua, és ignorat o menystingut des de l’Administració. A la Conselleria d’Educació, o no saben en quina llengua s’imparteix cada assignatura a cada centre o només tenen coneixements d’uns estàndards mecanitzats –matemàtiques en castellà, medi en català, etc.– que no solen respondre a la realitat del que succeeix a les aules. “Què vols? Som a s’Arenal”, se sent a dir com a excusa.

Idò precisament perquè som a s’Arenal, a Palmanova o a Sant Antoni de Portmany, l’escola no hauria de renunciar a la llengua pròpia de l’illa i Educació hauria d’estimular i vigilar-ne l’ús. Més que res, perquè és una responsabilitat pública i col·lectiva que tothom es pugui integrar a la societat en la qual viu i tengui les mateixes oportunitats que qualsevol amb deu llinatges de l’illa. Més que res, perquè hauríem de tendir a reparar els cruis de la gran fractura social que això comporta. Si l’escola ha de ser i és integradora, no pot afavorir la perpetuació dels guetos lingüístics, que ho són també laborals o econòmics, i que s’han creat dins una societat en la qual els uns són estranys als altres, i viceversa.

I tot això passa encara ara entre una població formada per famílies que, des de la diversitat dels seus orígens, per una immensa majoria varen triar el català com a llengua per a la primera escolarització dels seus fills. No queda tan lluny quan el Govern de Bauzá va donar a triar entre català i castellà pensant que la llengua espanyola guanyaria per golejada. I va perdre, fins i tot les eleccions. La tebiesa actual i aquest “què vols? Som a Peguera” tan comú i tant de renúncia fan pensar que la fractura de la societat avui és més grossa i, per a alguns, més cruel. 

stats