23/04/2021

Les paraules màgiques per al turisme

Hi ha determinades paraules més o manco antigues que tenen literalment un poder màgic, com per exemple ‘Abracadabra’ o ‘Obre't, Sèsam’. Sempre que algú les diu, solen passar coses bones. Almanco als contes. En el nostre món, hi ha també paraules amb un poder semblant, si bé potser una mica més recents, com ara ‘consens’, ‘diàleg’ o ‘respecte’. Sempre que algú les fa servir amb convicció, solen passar també coses positives. Almanco al nostre país.

El mateix podríem dir igualment d'algunes paraules específiques procedents d'àmbits un poc més concrets, com el del turisme o el de l'economia. En el cas de les Balears, hi ha com a mínim dues paraules en certa manera també més o manco màgiques, ‘desestacionalització’ i ‘diversificació’, que, a més a més, s'han fet servir molt en ambdós àmbits en aquests darrers anys. També s'està començant a utilitzar darrerament l'expressió ‘canvi de model’, però ara per ara no sembla gaire seductora. Que no ens posa, vaja.

Cargando
No hay anuncios

Dels tres termes esmentats, ‘desestacionalització’ sigui possiblement el més antic de tots. Es va començar a parlar de ‘desestacionalització’ ja fa unes tres dècades. La idea originària era més aviat senzilla: intentar aconseguir que els turistes venguessin a l'Arxipèlag no només els sis mesos de la temporada alta, sinó també, si és possible, la resta de l'any. A la dècada dels noranta, tant el PP –que era al Govern– com els partits de l'oposició veien bé iniciar aquest nou camí. Mirant ara cap enrere, provoca una certa malenconia recordar que hi va haver un temps en què de tant en tant tots els partits estaven d'acord en alguna cosa.

Per arribar a l'esmentat objectiu d'atreure els turistes tot l'any es feia necessària fer una nova passa, la de la ‘diversificació’, oferint als visitants coses molt atractives a l'hivern i a la primavera. I fins i tot per Nadal. Amb el temps, la ‘diversificació’ es va anar consolidant, per exemple amb l'organització de més activitats culturals, la progressiva promoció del cicloturisme o l'aposta pel turisme de congressos a Ciutat... a pesar que no vàrem tenir un Palau de Congressos fins al 2017.

Cargando
No hay anuncios

En paral·lel, els empresaris del sector varen anar fent grans inversions per a millorar i modernitzar l'oferta hotelera, mentre es promocionava amb més força que mai Balears a l'exterior. La línia a seguir pareixia ben definida. Es tractava d'aprofundir en la ‘desestacionalització’ i la ‘diversificació’. En aquest sentit, l'arribada de la socialista Francina Armengol a la presidència del Govern el 2015, amb el suport de MÉS i de Podem, no va suposar cap canvi essencial, si bé es varen posar en marxa determinats mecanismes correctors, almanco des de la perspectiva del nou Executiu autonòmic.

Així, el juliol de 2016 es va començar a aplicar novament l'ecotaxa, després de la primera experiència fallida del 2002, que havia durat poc més d'un any, amb el socialista Francesc Antich com a president. Ja el 2017, es va modificar la Llei de turisme per intentar controlar d'una manera més efectiva l'oferta d'allotjament turístic considerada il·legal. I finalment, almanco per ara, l'any passat es va aprovar el Decret llei 1/2020, de 17 de gener, contra el turisme d'excessos per a la millora de la qualitat en zones turístiques. En aquell moment, encara no sabíem que poc després tendríem un estiu turístic completament diferent del del 2019, però no pels possibles efectes positius de l'esmentat nou decret.

Cargando
No hay anuncios

L'arribada de la pandèmia del coronavirus va suposar una espècie de parèntesi en el debat sobre l'actual model turístic. Hem de recordar, en aquest sentit, que la controvèrsia més important que hi havia hagut el 2019 era la de si seria necessari o no posar qualque tipus de límit al nombre total de turistes que ens visitaven, en especial amb els creuers. També fa dos anys es varen començar a sentir algunes veus, potser una mica agosarades, que proposaven un ‘canvi de model’. Però de cop i volta, a partir de març de l'any passat, tot va canviar. En primer lloc i sobretot, per la tragèdia personal que varen viure milers de famílies. I en segon lloc, perquè va començar una profunda crisi econòmica i social que encara avui continua.

Tenint en compte aquesta realitat, sembla clar que el turisme ha de seguir sent el motor econòmic de les Balears els pròxims anys, com ho ha estat fins ara, essencialment perquè no hi ha cap altre sector que pugui crear tants de llocs de feina directes i indirectes, ni avui ni en el futur més immediat. Hem de ser conscients que ni les noves tecnologies, ni el món de les finances, ni la indústria poden complir aquest paper substitutori en el conjunt de l'Arxipèlag, encara que sí que poden ser un bon complement. En aquest context, l'expressió ‘canvi de model’ l'únic que ens pot donar és maldecaps.

Cargando
No hay anuncios

Ara més que mai, dir feina és dir riquesa, estabilitat social i progrés. Així ho veuen, de fet, altres destinacions turístiques mediterrànies, com Croàcia o Grècia, que estan lluitant cada vegada amb més força per intentar llevar-nos quota de mercat de manera progressiva. Per això mateix, a les Balears no ens quedarà més remei que cercar i trobar una altra paraula màgica, potser ‘unitat’, per no quedar enrere en aquest moment decisiu. Tant de bo només dient ‘Abracadabra’ totes les coses de la vida i de l'economia també es poguessin arreglar.

Josep Maria Aguiló és periodista