Parar els peus a Aena
A través d’una proposició de Més, el Parlament de les Illes Balears vol posar límits a la utilització que fa Aena dels aeroports de les Balears, avui tractats com si fossin el pati de darrere particular de casa seva. Des del monopoli que exerceixen, en favor dels seus accionistes, multipliquen entrades de visitants i capacitats instal·lades, que els donen ingressos tant dels slots que cobren com dels equipaments que lloguen. A costos desmesurats, aquests lloguers es traslladen, després, dins dels recintes, a mercaderies amb preus prohibitius. No es pot entrar, per exemple, aigua pels filtres de seguretat aeroportuaris, i una volta a dintre dels espais no és estrany pagar quatre euros –o més– per una petita ampolla d’aigua; tal és el cost fix a repercutir per unes instal·lacions que són el gran negoci d’Aena. Igual amb les entrades i sortides dels avions. Com que no paguen el cost ambiental complet de la seva empremta de carboni, les companyies poden permetre’s pagar el que se’ls demana per a l’ús de les pistes, fent menys atractius els equipaments territorials alternatius, que desconcentrarien la demanda i esdevindrien competitius. Aquesta manera d’entendre l’interès públic com aconseguir rendiment per als accionistes casa malament, avui, amb les aspiracions dels ciutadans. L’Estat no s’hauria de comportar, per això, com un accionista més, ni fer caixa com la resta. Li toca ser sensible a les demandes d’uns indrets com Barcelona o les Illes Balears, que han dit prou. I, a falta d’aquesta sensibilitat per part de la direcció actual d’Aena, potser no queda cap més remei que acollir la demanda dels governs per la plena gestió o cogestió dels seus aeroports, i no deixar en mans d’accionistes el desig d’assolir uns nivells de turisme més raonables que els actuals.
Volem concloure amb una idea de l’economista Mas-Colell en aquest mateix diari. Aena és una empresa sui generis, ja que l’Estat li ha concedit la gestió de tot el sistema aeroportuari espanyol. És, doncs, un monopoli per disposició legal. Aena pot gestionar grans aeroports al món, però empreses del món no poden fer el mateix a Espanya. A més, el 51% de les accions se les ha quedat l’Estat. Els llibres d’economia expliquen que els monopolis, i encara més els monopolis legals, han de ser regulats. La inclinació natural d’una empresa cotitzada és maximitzar el benefici i el valor en borsa. Sense competència ni regulació és segur que això generarà situacions d’abús cap als ciutadans. En l’assumpte clau de la gestió de l'aeroport, no hi ha altre camí que exercir influència sobre Aena.
El cas és que el Govern Balear, en particular, sembla decidit a confrontar les qüestions que exigeixen un turisme sostenible. La narrativa sembla correcta, tot i que encara només s’observen gesticulacions que resulten políticament rendibles, però que són enganyoses en la mesura que procrastinen la situació actual: hotelers que es resisteixen a la pujada de la taxa hotelera i molt lloguer vacacional en competència deslleial amb els anteriors. El perill és, de nou, acabar no tocant res per no confrontar els interessos respectius a costa del deteriorament de l’oferta d’uns i altres.
