En els últims anys la imatge d’un nen d’entre 0 i 3 anys potinejant una tauleta mentre va pel carrer amb el cotxet o quan els pares li donen el menjar s’ha convertit en habitual. De fet, alguns d’aquests infants aprenen abans a trobar un vídeo dels seus dibuixos favorits a YouTube que a dir les primeres paraules. Són el que s’anomena nadius digitals, i els experts encara debaten sobre l’impacte que aquesta exposició tan primerenca a les pantalles tindrà en el cervell i en la manera com d’adults acabaran processant la informació de l’exterior.
Com en tants d’altres avenços tecnològics, les pantalles suposen un nou repte per als pares. S’hi ha de posar algun límit? Poden tenir efectes perniciosos? No hi ha respostes concloents a aquestes preguntes, però els primers estudis sí que alerten que una exposició excessiva en nens de 0 a 3 anys podria acabar retardant aprenentatges com el lingüístic. Així, davant la comoditat que suposa poder-los aparcar una estona mentre miren la pantalla, hauríem de ser conscients que si no s’hi posa cap límit pot acabar tenint un efecte bumerang. De fet, hi ha experts que recomanen no exposar els nens a les pantalles fins que tenen 3 anys per no interferir en els processos de formació del cervell. En aquest punt, tothom coincideix en la necessitat d’establir un màxim d’hores d’exposició en funció de l’edat.
És evident que un nen enganxat a una pantalla s’estarà perdent moltes coses del que podríem anomenar “món real”, imprescindibles perquè pugui tenir un desenvolupament adequat en àmbits com el psicomotriu. Està bé que els nens aprenguin a desenvolupar-se aviat en noves tecnologies, però no al preu de renunciar a les experiències que comporta la infantesa, com ara el descobriment del món que ens envolta. L’acceleració dels últims temps, els canvis tecnològics i en les formes de vida, afegeixen també dificultats a les tasques educatives dels pares d’avui en dia, que han d’afrontar problemàtiques per a les quals no hi ha solucions tradicionals. L’única recepta possible és intentar estar tan al dia com sigui possible i moure’s dins dels paràmetres de la racionalitat, fugint de posicions extremes que poden fer caure en la sobreprotecció. Les pantalles són un nou repte, però en vindran més.
