FORABROMES

L’obsolescència

HO CONFÉS: aquesta setmana he tingut a les mans una prova contundent de l’obsolescència institucional. Li podria donar altres noms: Deixadesa? Irresponsabilitat? Incapacitat? Inoperància? Ho deix aquí. La llista podria ser llarga, perquè hi ha un poc de tot això i d’algunes coses més. El cas és que, aquest passat dijous, el ple del Consell de Mallorca aprovava l’eliminació de 13,7 milions d’euros de partides que fins aquest dia eren als pressupostos d’enguany, la majoria de les quals són allò que alguns diuen col·loquialment ‘partides obsoletes’ i els més tècnics en diuen ‘partides afectades’. Són coses que s’havien de fer en anys anteriors i que no s’han fet, romanents, etc.

L’àrea de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, com s’explica en aquest setmanari i al web de l’ARA Balears, va patir dijous una retallada de 6,5 milions d’euros. Escoltau-ho bé: el 92% d’aquestes partides pressupostades s’arrossegaven d’anys anteriors, sense gaire sentit, però els doblers, aquests 6,5 milions, eren als pressupostos de 2020 per gastar-se a l’àrea. Ja no hi són. Diuen que es redirigiran a cobrir necessitats de la crisi del covid-19, però una pensa que també pot ser que una part o el total acabi arrossegant-se un parell mallorquí d’anys més. No ens vindrà de nou perquè ve de vell.

Podria dir que aquesta relació de partides anul·lades són, en si mateixes, el retrat de l’obsolescència. Però, malauradament, la cosa és de més calat, perquè allò que dibuixa aquest llistat és l’obsolescència del sistema politicoadministratiu. Demostra que, per un motiu o un altre, allò que s’ha pensat fer no es fa. Demostra que no hi iniciativa per aprofitar la partida del que no s’ha executat per posar remei a tantes mancances com sigui possible de totes les que hi ha. Demostra que la vella partida, per no haver-hi de pensar, es copia i s’aferra al pressupost de l’any següent i del següent, amb el mateix concepte de l’exercici anterior i de l’anterior -dues de les partides ‘obsoletes’ eren de l’Any Ramon Llull, que va ser el 2016, i així un parell més. Demostren que es planifica poc i a darrera hora, que no es pensen gaire els pressupostos i que es copia i s’aferra també allò que no té sentit que, si s’escau, ja en traurem profit, i si no, idò res, serà un altre any.

L’Administració està obsoleta, no és àgil ni operativa per tirar endavant qualsevol iniciativa, especialment les culturals, perquè la creativitat i aquestes coses són raretes. Però són els polítics els que tenen la responsabilitat de canviar-la, una feina àrdua i que pot acabar amb ells. S’ha de fer i no es fa, i així van passant d’un any al següent, d’un pressupost al següent, amb doblers que es van tudant mentre hi ha 2.345 coses per aprofitar-los en benefici de tots. De 6,5 milions per a la cultura insular, així mateix se’n podria treure profit. Bé, ja no hi són.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF