PalmaDurant anys es va repetir que el català tenia dificultats per trobar espai en els entorns digitals. Que els joves abandonaven la llengua a les xarxes. Que internet conduïa a una uniformització cultural i lingüística. Les dades que publica l’ARA Balears dibuixen un panorama molt més esperançador. No perquè els reptes hagin desaparegut, sinó perquè demostren que una nova generació ha decidit ocupar aquest espai amb naturalitat.
L’ecosistema de creadors de contingut en català de les Illes ha assolit una dimensió gens menyspreable. Només entre 2024 i 2025, les visualitzacions varen créixer prop d’un 250%, ja hi ha uns 1.200 projectes actius que publiquen uns 450 continguts diaris. Veníem d’una presència gairebé testimonial i, per això, el bot és tan rellevant. És la consolidació d’una comunitat que ha trobat en les plataformes digitals com explicar-se i explicar les Illes.
El més interessant, però, no és només la quantitat, és el tipus de contingut que prolifera. Molts d’aquests creadors parlen de territori, de llengua, d’agricultura, de crisi de l’habitatge, de saturació i de la vida quotidiana a les Balears. Ho fan des de l’experiència pròpia, amb els codis de la seva generació i amb un català viu, espontani i sense complexos. Connecten amb l’entorn més immediat perquè saben que aquesta autenticitat els diferencia. Les dades també suggereixen que els continguts locals i en català tenen públic, i que renunciar-hi no sempre garanteix arribar més lluny.
Naturalment, aquesta nova esfera comunicativa no pot substituir el periodisme ni les institucions culturals. Els creadors de contingut no estan sotmesos als mateixos estàndards de verificació ni a les mateixes responsabilitats que els mitjans de comunicació, i la influència que exerceixen també pot contribuir, de vegades, a amplificar la desinformació i els discursos simplistes. Seria ingenu ignorar aquesta realitat. Però també seria un error quedar-se només amb aquesta cara del fenomen. Entre els milers de vídeos, pòdcasts i publicacions que cada setmana es fan des de les Illes hi ha una extraordinària capacitat per despertar curiositat, generar debat i reforçar vincles amb la llengua i el territori. És una producció cultural adaptada als canals que avui consumeixen sobretot els més joves, i això és un valor que va més enllà de l’entreteniment.
Si les institucions considerassin estratègica la pervivència del català, també haurien de començar a veure aquest ecosistema com una inversió de futur. No es tracta de subvencionar qualsevol contingut, sinó de facilitar que el talent pugui créixer. El millor relleu generacional del català potser no es gesta només a les aules i als escenaris, sinó també davant d’un mòbil. I el més rellevant és que ho fa parlant de les Illes i per a les Illes.
