Els nous de la revetla

Fa anys em varen demanar que participés en un estudi per suggerir quins canvis es podien fer a la revetla de Sant Sebastià. Era jove, incaut, mancat de cinisme i vaig accedir-hi. No record quines propostes vaig aportar, però supòs que ja en aquells dies pensava que la fórmula d’un concert en cada plaça creada en temps del batle Ramon Aguiló havia deixat de tenir sentit. Ja no existia una efervescència de grups i solistes com la dels 80 i 90. I els que estaven en circulació, difícilment giraven al gener. Em vaig cenyir a analitzar el tema musical perquè no tenia gens d’interès a proposar alternativa a això de cuinar i menjar carn al carrer. Directament, ho eliminaria. O ho prohibiria per llei.

Avui continuam igual, amb una festa que llangueix i el pilot automàtic posat. No obstant això, hi ha motiu per a l’esperança amb les activitats de les confraries. La seva labor s’està difonent i calant en el calendari dels ciutadans. Des de fora tenen la frescor que necessita la celebració, una falta de pretensions absoluta, més enllà de la sana intenció dels grups d’amics de passar-s’ho bé i de crear tradicions. Si no les tenim (això de Palma és una importació de Sant Antoni), fem-les.

L’Ajuntament ha anat viu en donar la mà i incloure les confraries en el programa oficial de Sant Sebastià. Ajudarà al fet que es conegui el que fan. Això serà si algú ha vist les propostes, perquè, presentar les festes just un dia abans que comencin, és demencial com a estratègia.

A favor de l’equip de Martínez està també l’aposta per les horabauxes, concordes amb els usos horaris i socials d’aquests temps. La gent, en general, surt menys de nit, és menys canalla, fins i tot els més joves, que no necessiten tancar discoteques a l’alba. Almenys enguany ens hem entretingut amb la polèmica estèril del sant Sebastià de la sobrassada-polla. Senyor batle, que només és un cartell d’una figura representable i reinterpretable. Amb això de ‘vomitiu’ no ha deixat adjectius per als qui amenacen de demandar l’autora, el partit i a tothom que té a veure amb la il·lustració.

En fi, que la supervivència de les festes està a deixar-les evolucionar, que respirin. I, per a això, no fan falta estudis o enquestes. N’hi ha prou amb observar i adonar-se de què està passant al carrer. Després, per als qui tinguin intenció de gaudir-les, tant de bo no els plogui