Notes de dietari
Dia 11 d’abril de 2025. Avui és el divendres abans del Diumenge de Ram. Hi ha algunes Dolors que celebren el seu sant. Però els canvis vaticans han traslladat la festa al dia 8 de setembre i moltes el celebren aquest dia. A mi em sembla, sempre m’ho ha semblat, que la Mare de Déu dels Dolors té més a veure amb la Setmana Santa que no pas amb el dia que se celebren totes les marededeus trobades. La de Núria, la del Tura, i abans de tenir festa pròpia, la de Montserrat. La dels Dolors està lligada a la Passió i estava molt bé celebrar-la just abans que no comenci la Setmana Santa.
Dia 13 d’abril de 2025. Avui és Diumenge de Ram o de Rams. Els nens anàvem a beneir el palmó i les nenes la palma. El palmó, erecte, dret, era més masculí que no pas la palma, tota teixida amb motius decoratius florals. Això sí, feien la mateixa olor. Una olor blanca, de fulla fermentada, de sofre esvaït. Diferència de sexes. Ara cada vegada veig menys palmons i menys palmes. De fet, són molt cars. I cada vegada es veuen més rams de llorer i d’olivera. El llorer i l’olivera són unisex, els pot portar tothom. I diuen que un parell de fulles de llorer beneït fan els rostits més bons. Hi ha una pintura de Giotto, un fresc, em sembla que de la capella Scrovegni, a Pàdua, on es veu una colla de marrecs que estan enfilats dalt d’uns arbres, suposo que llorers i oliveres, tallant branques i més branques. Hosanna és la paraula clau d’aquest diumenge. És l’antecedent d’aquell crucifica'l que no tardarà gaire a sonar la nit del dijous al divendres.
Dia 15 d’abril de 2025. Avui, dimarts, és un bon dia per escoltar la Passió segons sant Mateu de Johann Sebastian Bach. Si sempre és una experiència profunda i satisfactòria, escoltada aquests dies agafa un tint especial. Per mi és l’obra d’art més meravellosa del món, de tots els temps. És una celebració litúrgica i alhora estètica, és narració i teatre, i, esclar, música. La música més inspirada, seriosa, adequada als textos. Amb pàgines inoblidables, com l’ària que canta la contralt després de la negació de Pere, la nit del judici de Jesús. De les cinc o sis versions que en tinc, avui hem escollit la dirigida per John Eliot Gardiner, perquè aquest director viu Bach d’una manera especial, el balla, per dir-ho com ho va dir ell. La seva ànima el balla.
Dia 17 d’abril de 2025. Avui és Dijous Sant. Abans era festa. Ara, amb la laïcització progressiva, ja no ho és. Això que és el dia del Sant Sopar, el vespre de la traïció de Judes, aquell vespre que Jesús va dir: "L’esperit és a punt, però la carn és feble". El vespre que portarà a aquella nit terrible del judici, de la condemna, que portarà a la pujada al Calvari.
Dia 18 d’abril de 2025. Avui és Divendres Sant. I és festa. Aquí a Sant Feliu, però, és com si no ho fos. Tot és obert. La plaça del Mercat és plena de parades. Quina diferència de quan jo era petit, a Girona. Tot tancat i silenciós. Fins i tot no ens deixaven tocar el piano. La cosa més important del Divendres Sant era la processó de la nit. Encara es fa, perquè és un reclam turístic. I perquè a Girona és un autèntic espectacle, sobretot perquè la Girona vella és una escenografia extraordinària i insubstituïble. La musiqueta insistent dels pifres dels manaies és la banda sonora de la processó i dels meus records.
Dia 20 d’abril de 2025. Diumenge de Pasqua. Els nens anàvem a felicitar la Pasqua als nostres padrins i ells ens regalaven una mona. Ara s’ha posat de moda, sobretot a Barcelona, dir que el dia de la mona és el Dilluns de Pasqua. Jo crec que és un error, però les modes, sobretot si periodistes, locutors, presentadors de televisió no paren de dir-ho, es fixen equivocadament per sempre. Per mi, el dia de la mona sempre serà el Diumenge de Pasqua. Si se la volen menjar el dilluns, doncs endavant, que ho facin… Sembla que el Papa es va recuperant. I com que és tossut, ha volgut anar a la plaça de Sant Pere a impartir la benedicció dita urbi et orbi. Un filet de veu, un cansament aparent, una presència una mica absent. La salutació l’ha llegida el cerimonier que l’acompanyava.
Dia 21 d’abril de 2025. La primera notícia del dia és la de la mort del papa Francesc. No m’ha estranyat gens, després de veure’l ahir. Ha volgut ser papa fins al final i fer la seva feina fins a l’últim dia. Quan el van elegir no em va caure gaire bé. Un argentí, vaja, vaig pensar. Però amb el temps i amb les seves actituds vaig pensar que potser sí que un papa, en últim terme, l’escull l’Esperit Sant.