Niça: un altaveu per als oceans i per a la mar Balear
En un món marcat per conflictes, crisis i emergències, aconseguir que la conservació marina formi part de l’agenda política global no és gens fàcil. Però aquesta setmana, Niça ho ha aconseguit. La tercera Conferència de les Nacions Unides pels Oceans (UNOC3), celebrada a la capital de la Costa Blava, ha posat la mar al centre del debat internacional.
El fet que aquesta trobada hagi tingut lloc a la Mediterrània, i a menys de 500 km de les Illes Balears, representa una oportunitat única per a una regió que no sempre ha rebut l’atenció que es mereix, tot i ser clau per al futur de la conservació marina. Les Illes tenen molt a oferir, però també molt a aprendre.
En el moment d’escriure aquestes paraules, la conferència encara no s’ha tancat oficialment, però ja podem parlar d’algunes fites i avenços que ens deixa Niça.
El tractat Biodiversity Beyond National Jurisdiction (BBNJ) de protecció d’alta mar ha avançat significativament. Amb prop de 60 països a punt de ratificar-lo –entre ells Espanya, que va ser el primer d’Europa a fer-ho–, s’espera que el tractat comenci a aplicar-se a partir del 2026. Un pas de gegant per a la protecció d’aquelles zones d’alta mar que no estan sota la jurisdicció de cap Estat, però són essencials per a l’equilibri ecològic planetari.
Països com Portugal o França han presentat compromisos ferms en la declaració de superfície marina estrictament protegida –és a dir, tancada a la pesca– i la creació de santuaris marins i refugis de vida que són el rebost de la mar i garantia de futur del sector pesquer. Un exemple inspirador és la recuperació de Gökova Bay a Turquia. Fins fa pocs anys, aquesta era una de les zones amb menys biomassa de la Mediterrània, però després de tancar una gran part de la zona a la pesca, els pescadors han incrementat els seus beneficis un 400% a la vegada que han tornat els grans depredadors com els taurons i el vell marí. L’experiència demostra que protegir no és renunciar, sinó invertir en el futur i, si volguéssim, ho podríem replicar a les Balears.
Niça també ens ha recordat que la contaminació per plàstics i renou són temes que mereixen més atenció i sobretot més acció. La Wake-Up Call Plastic Declaration ha reclamat més ambició per erradicar els plàstics del mar, mentre que més de 35 països, inclòs Espanya, s’han sumat a la High Ambition Coalition per una mar silenciosa. El renou submarí afecta greument dofins, catxalots i altres espècies marines, però també ens perjudica com a societat. I amb l’arribada de l’estiu, aquest soroll s’estén per tot el litoral balear, no només sota l’aigua, sinó també a les platges i cales.
A nivell nacional hem tingut també notícies. El govern d’Espanya s’ha compromès a tenir un 50% dels plans de gestió d’espais marins protegits dels 80 que queden pendents en els propers 12 mesos. Alguns d’aquests plans afecten les aigües balears. Recordem que Espanya ja ha declarat un 30% de la mar Mediterrània sota algun tipus de protecció legal, però menys d’un 5% té pla de gestió.
Espanya també s’ha compromès a avançar en el seu compromís amb l’objectiu 10x30, que implica crear una xarxa de santuaris marins que ocupi almenys un 10% de la mar, però no ha explicat com. A Marilles fa temps que treballam amb un grup d’experts per identificar les zones de la mar Balear ecològicament rellevants que mereixen ser protegides com a santuaris marins. Aquesta proposta, que s’acabarà de definir en els propers mesos, incorpora coneixement científic i la perspectiva del sector pesquer. És un full de ruta que permetria avançar amb pas ferm en la protecció efectiva del nostre entorn marí.
La Fundació Marilles hem estat presents a Niça, tant des de la cadira, com des de l’escenari. Però sobretot també a través de les infinites converses de passadís i de cafè. Hem tingut l’oportunitat de reunir-nos amb la vicepresidenta Sara Aagesen juntament amb altres representants de la societat civil per demanar més compromís en conservació marina. Hem presentat el Pacte Blau Balear al Mediterranean Day. Hem explicat arreu l’èxit que representa que la flota pesquera balear estigui aconseguint resultats excepcionals en captures i beneficis gràcies a una gestió eficient, i també a una reducció d’esforç i capacitat, combinada amb una xarxa d’espais marins protegits que tot i que tenen molt marge de millora ja donen resultats.
També hem presentat, juntament amb la Med Sea Alliance i Together for the Med, les dues principals aliances per a la conservació marina de la Mediterrània, els resultats de l’estudi que identifica les zones de màxim valor ecològic a la mar Balear. Un estudi inspirat per Kike Ballesteros, una figura clau de la conservació marina que ens va deixar recentment, però que continua guiant-nos a través de la seva feina i del llegat que va sembrar en tants de nosaltres.
Niça ha estat un mirall i un altaveu. Un mirall que ens mostra què podem millorar, i un altaveu que ens recorda que la mar necessita més protecció, menys renou i una acció política valenta.