L’EDITORIAL

El necessari debat sobre com ampliar la protecció dels animals

Cada cop més gent està sensibilitzada sobre el maltractament dels animals i el patiment innecessari a què estan sotmesos en alguns àmbits

Cada cop més gent està sensibilitzada sobre el maltractament dels animals i el patiment innecessari a què estan sotmesos en alguns àmbits, especialment els relacionats amb l’alimentació, l’oci o l’experimentació farmacològica. El moviment animalista és molt minoritari i alguns dels seus postulats no són compartits per una àmplia majoria de la població, però sí que amb les seves campanyes i denúncies s’ha estès la sensibilitat animalista.

L’exemple més pròxim d’aquesta mobilització han estat les 230.000 signatures que va reunir el partit animalista Pacma per exigir a l’Ajuntament de Barcelona “justícia per a la Sota”, la gossa que va morir abatuda per un tret d’un agent de la Guàrdia Urbana el 18 de desembre passat. En trobaríem molts altres, d’exemples en què la defensa d’un animal concret ha sacsejat l’opinió pública.

Tanmateix, en el dossier que presentam avui obrim el focus sobre el moviment animalista i, a més d’explicar-ne els principals postulats de la mà de dos dels seus ideòlegs en l’àmbit internacional, Corine Pelluchon i Will Kymlicka, parlam dels principals punts de conflicte, des de l’increment insostenible del consum de carn i les condicions en granges i escorxadors fins al debat sobre els zoos o la utilització d’animals al circ i en altres espectacles. A tot Europa les regulacions són cada cop més restrictives i de manera progressiva, però encara minoritària, creix el nombre de vegetarians, vegans i flexitarians a tot arreu.

De moment aquest és un debat bàsicament cultural i social, però en casos concrets està entrant en l’àmbit polític i la lluita entre el PP i Vox per abanderar la defensa de la tauromàquia i la caça, que en l’altre extrem el partit animalista Pacma advoca per prohibir a tot l’Estat, farà que cada cop tingui un lloc més central en la discussió política. És necessari que hi sigui perquè no tan sols cal regular o debatre sobre aquests dos casos. Més enllà del debat filosòfic sobre si els animals, que pateixen i senten com els humans, que també som animals, han de tenir o no drets per si mateixos, el que cal sobretot és estudiar i analitzar a fons si la normativa actual que tenim és prou garantista del benestar dels animals, als quals, per llei, des del 2017 ja no es considera “coses” sinó “éssers vius”, que és el que són.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF