27/02/2023

Naufragi europeu

Fracàs. Aquesta Europa obsessionada amb la seva seguretat és la responsable d’haver edificat la frontera més perillosa del món, a cop de lleis insolidàries, que violen tractats internacionals. No hi ha seguretat possible si es construeix sobre la vulneració dels drets dels més febles, ni blindatges prou alts per amagar la responsabilitat d’acollir.

L’últim fracàs de la política migratòria europea sura avui encara a les aigües de la costa de Calàbria, on es continuen buscant cossos desapareguts. Es calcula que els morts podrien arribar al centenar. Entre ells ja hi ha una dotzena de menors i unes trenta dones, ofegats a 150 metres de les platges del sud d’Itàlia. La majoria havien fugit de la guerra o la violència, de Síria, l’Afganistan, l’Iraq, el Pakistan o Nigèria.

Cargando
No hay anuncios

I tot això passava només unes hores després que una quinzena de països de la UE es reunissin a Atenes per reclamar més murs físics i legals a la migració, en un territori on s’han aixecat més de 1.700 quilòmetres de tanques en menys d’una dècada.

Divendres passat, representants de 15 països de la Unió (Àustria, Bulgària, Croàcia, Xipre, la República Txeca, Dinamarca, Estònia, Grècia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Romania i Eslovàquia) van demanar a la Comissió Europea que asseguri un "suport financer adequat" als estats membres de primera línia "per a tota mena d'infraestructures de protecció de fronteres, incloses les barreres físiques i altres costos de recepció relacionats". També reclamen “procediments accelerats” per deportar les persones amb “sol·licituds d'asil infundades".

Cargando
No hay anuncios

Solidaritat. Brussel·les ha dit diverses vegades que els murs no són solució. De fet, la Comissió vol negociar amb els estats membres un acord a la UE per allargar la protecció temporal dels refugiats ucraïnesos fins al març del 2025. I això és el que fa encara més cruel cada mort al Mediterrani i la criminalització dels qui aconsegueixen arribar o de les ONG que els rescaten o els acullen. La UE té decidit que la capacitat d’acollida sense precedents que ha demostrat durant aquest any de guerra a Ucraïna continuï sent excepcional.

Cargando
No hay anuncios

El govern de Giorgia Meloni ha fet un pas més en la guerra que l’extrema dreta italiana manté amb les ONG de salvament i acaba d’aprovar una llei per limitar encara més els rescats en alta mar i augmentar-ne les traves burocràtiques. No són els únics.

A principis de gener, 23 cooperants detinguts el 2018 per ajudar migrants en perill a Grècia van ser jutjats a l’illa grega de Lesbos acusats, entre altres delictes, d’espionatge i d’ús il·legal de les freqüències de ràdio. En aquest cas, el judici es va acabar anul·lant, però altres causes que els persegueixen des de fa cinc anys (com l’acusació de tràfic de persones) continuen obertes, amb l’amenaça de penes llargues de presó.

Cargando
No hay anuncios

Drets. La violència a les fronteres d’Europa també és fruit de les pràctiques que despleguen els governs de la Unió. És el resultat d’una UE disposada a invertir en la seguretat del rearmament, els murs i l’externalització de responsabilitats, però no en l’acollida o en la potenciació de vies legals d’entrada. Les fronteres comunitàries s’han fortificat en contra de la legislació internacional; amb lleis que fomenten l’abandonament dels qui intenten arribar a la Unió Europea i que criminalitzen la solidaritat. No hi ha estat de dret a la frontera exterior de la UE, ni seguretat possible construïda sobre l’exercici de la violència i el menyspreu pels drets humans.