Mori la intel·ligència

En un nou estirabot, Donald Trump ha proposat cancel·lar les subvencions a les universitats, entre elles la de Harvard, la més antiga del país, per provar de capgirar-ne la “ideologia”, que considera hostil als seus sorprenents ideals polítics. Es veu que troba que Harvard és woke.

Que un dirigent autoritari faci la guerra contra el saber, contra els intel·lectuals, no és pas nou. S’atribueix a l’apedaçat Millán-Astray la frase “Muera la inteligencia”. Pol Pot, en fi, va ordenar la mort de tothom que portés ulleres, perquè les ulleres, a part de ser un signe de “desviació de la natura”, simbolitzaven els intel·lectuals, els lletraferits. De fet, també va cremar les biblioteques, perquè trobava que la civilització burgesa (i llegir era burgès) havia contaminat l’ésser humà. Si no parléssim d’un sanguinari ens commouria que agafés un símbol tan “evident” com les ulleres per acabar amb els lectors. L’Iran se n’ha fet un fart, de tancar a la presó “intel·lectuals reformistes”. No cal seguir. Estudiar i aprendre, voler saber, preguntar-se coses, és l’arma més poderosa que tenim. És per això que són els estudiants els que inicien revolucions i són els estudiants els que són el blanc preferit de les dictadures.

Donald Trump és, però, tota una altra cosa, perquè a diferència de tots els mandamassos –ja em dispensaran; la paraula gairebé és catalana– que esmentem, ell, en teoria, és un demòcrata escollit a les urnes. Trump, tornem-ho a dir, és aquell constructor dels anys vuitanta que es va fer ric amb el totxo que es vesteix amb roba cara i hortera i que al final del dinar dona consells obvis i saberuts als joves d’home fet a ell mateix i es burla, amb la veu rogallosa, dels llibres i el cinema en blanc i negre. Només ens faltava això, gràcies a ell. Haver de defensar el tietisme per culpa del cunyadisme.