El món de Rússia i la Xina

Expansions. Una quarantena d’avions militars xinesos han tornat a entrar a l’espai aeri taiwanès. És la incursió més important que hi ha hagut a l’illa des de l’octubre passat. Mentre el món segueix el ball diplomàtic sobre Ucraïna, la Xina li recorda que la contestació de l’ordre global té més d’un front. Si l’hegemonia asiàtica i global de la Xina comença per la disputa territorial per Taiwan, Ucraïna és l’escenari de la feblesa de la coordinació geoestratègica occidental.

Estem en plena confrontació per les noves hegemonies de poder. Fa temps que Xi Jinping ha renunciat a la tradicional política de no-interferència que fins ara guiava la diplomàcia xinesa, per exemple al continent africà, amb l’establiment d’una base naval xinesa a Djibouti o amb el paper de Pequín com a poder essencial en la tumultuosa transició sudanesa.

La crisi d’Ucraïna, amb el desplegament militar rus a la frontera amb el Donbass, és una peça més en l'estratègia de desafiament de l’ordre occidental; en la confrontació per reduir –encara més– l’hegemonia del poder nord-americà i despullar –encara més– la desunió d’una política exterior de la Unió Europea en risc permanent d’irrellevància.

Interessos. Fa només una dècada, la Xina i Rússia eren més rivals que aliats. Però l’annexió russa de Crimea va ser l’accelerador d’una aliança d’interessos, vestida de fascinació mútua, que avui vol establir un nou ordre, sorgit de nous equilibris de poder. El 2014, en ple desafiament a Occident, el Kremlin va començar a revisar i revertir moltes de les seves polítiques respecte a la Xina, començant pel comerç d’armes, que li oferia així entrada a un mercat en expansió. El president rus es va convertir aleshores en “Putin el Gran”, com l’anomenaven a les xarxes socials xineses en una febrada de culte a la personalitat del nou aliat, mentre els dos governs s’autoproclamaven “les dues superpotències més ben avingudes del món”.

Per a Moscou, Pequín és avui el seu “soci natural”. La Xina consumeix carbó i petroli de Rússia; el gasoducte de nova construcció Poder de Sibèria transporta gas rus a empreses xineses, i ja hi ha projectat un Poder de Sibèria 2. A més, el mercat xinès ha donat un impuls sense precedents al desenvolupament agrícola a l'Extrem Orient de Rússia.

És una relació estratègica sense gaires alternatives perquè, com escriu l’experta del European Council on Foreign Relations, Kadri Liik, “rere les anades i vingudes d’aquesta dècada dinàmica de relacions sino-russes s'amaga una veritat ben senzilla: el poder de la Xina només augmentarà i la Xina és veïna de Rússia. Això vol dir que les relacions cordials amb el govern xinès són d'una importància cabdal per al Kremlin, que simplement no es pot permetre cap altre escenari.”

Precedents. Rússia és, doncs, al centre d’aquest nou joc de poders. Moscou desestabilitza Ucraïna per recordar els límits de l’expansió de l’OTAN –ressuscitada pels tambors de guerra després que Emmanuel Macron n’hagués declarat la “mort cerebral”–. Mentrestant, la Xina –en plena amenaça d’envair Taiwan i amb una estratègia de disputa territorial al mar de la Xina Meridional– espera el desenllaç de la confrontació en sòl europeu com a precedent per a altres desafiaments. No estem davant, únicament, d’un conflicte territorial. Ni tan sols davant d'una contestació dels límits de les esferes d’influència russa. El que està en joc és un canvi de mans en les hegemonies globals.