Mobilitat aturada, pobles oblidats
Parlar de mobilitat sostenible a Mallorca és parlar de seguretat, de serveis públics i de qualitat de vida. És parlar de tenir alternatives reals al vehicle privat per anar a fer feina, estudiar, anar al metge o simplement desplaçar-se entre pobles. Però, avui, per a molts municipis de la Part Forana, aquesta alternativa és cada vegada més difícil.
El Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears han fet de la mobilitat sostenible una qüestió secundària. Els anuncis s'acumulen, però les actuacions no arriben al mateix ritme. I quan no hi ha inversions o serveis suficients, els primers perjudicats són els municipis petits i els seus veïns i veïnes.
A Santa Eugènia en tenim un exemple molt clar amb els dos vials cívics que han de connectar el municipi amb el seu entorn. Es va anunciar que aquestes actuacions estarien acabades abans de finalitzar el 2025. Som al 2026 i no només no estan executades, sinó que encara no disposam ni tan sols del projecte definitiu. Quan una infraestructura considerada prioritària no passa de l'anunci, és legítim demanar què ha passat i, sobretot, quan es pensa complir el compromís.
Un altre exemple el trobam en la Pujada a Lluc a peu de la Part Forana. Una activitat que cada any mobilitza centenars de persones i que té un important component esportiu, social i de cohesió entre els municipis. Inicialment, el Consell insular havia assumit el cost de les camisetes dels participants. Ara, però, aquesta despesa recau sobre els ajuntaments, que també han de fer front al cost dels autocars i a bona part de l'organització.
No podem obviar què significa això per a un ajuntament petit. Cada euro que es destina a cobrir una despesa que abans assumia una altra administració és un euro que no es pot dedicar a altres necessitats del municipi. I aquesta manca de suport als pobles també es fa evident en el transport públic. La connexió regular amb Santa Maria ha desaparegut i el servei disponible continua presentant mancances importants. Les freqüències cap a Palma són insuficients per a les necessitats de molts usuaris, i la capacitat dels vehicles tampoc s'adapta a la demanda. A més, les incidències dels mateixos autobusos són freqüents i acaben afectant directament els usuaris, que es troben amb un servei poc fiable i sense alternatives quan es produeixen aquestes situacions.
Mallorca necessita una política de mobilitat que tengui en compte la realitat de tots els municipis i no concentri els esforços únicament en determinades zones de l'illa. La mobilitat no pot quedar relegada als principals nuclis urbans o a les zones turístiques. També ha d'arribar als pobles de la Part Forana, amb transport públic de qualitat, connexions adequades i infraestructures segures per als vianants i les bicicletes.
Si volem reduir el nombre de cotxes a les carreteres, primer hem de garantir que la ciutadania disposi d'alternatives que siguin útils, freqüents i fiables. No podem demanar a la gent que deixi el cotxe a casa si després el transport públic no li permet arribar a la feina, als estudis o als serveis amb garanties.
Les conseqüències de no actuar són evidents: més vehicles a les carreteres, més embossos, més contaminació i més dificultats perquè la ciutadania pugui escollir formes de desplaçament més sostenibles. Parlar de canvi climàtic i, al mateix temps, no reforçar el transport públic ni avançar en les infraestructures necessàries és una contradicció difícil de justificar.
La mobilitat també és una qüestió d'igualtat territorial. Viure a un poble no pot significar tenir menys oportunitats per arribar a la feina, estudiar, anar al metge o participar de la vida social. Els municipis de la Part Forana necessiten que les seves necessitats siguin escoltades i que les inversions i els serveis arribin amb la mateixa determinació que a altres zones de l'illa.
Per això, cal més transport públic, més freqüències, millors connexions entre municipis i infraestructures segures per als vianants i les bicicletes. I, sobretot, cal que els compromisos anunciats per les institucions es tradueixin en projectes, obres i serveis.
Els pobles de Mallorca no demanen un tracte de favor. Demanen que es compleixin els compromisos adquirits, que es deixi de governar a base d'anuncis i que les institucions apostin de manera decidida per una mobilitat moderna, eficient i sostenible.
És hora de passar dels anuncis als fets. De deixar de considerar la mobilitat dels pobles com una qüestió secundària i començar a entendre-la com el que és: un servei essencial i una peça fonamental per construir una Mallorca més cohesionada, més segura i més sostenible.
Perquè la mobilitat no es pot abandonar. I els pobles, tampoc.